●L’estiu, d’aquesta campanya d’incendis 2026, ha estat marcat per les altes temperatures, i també ha posat en evidència la vulnerabilitat dels Pirineus

●El nivell 4 del Pla Alfa s’ha activat durant 36 dies en una campanya marcada per perill extrem d’incendi en dos episodis, al juliol i al setembre

●S’han produït a Catalunya un total de 450 incendis forestals, que han afectat una superfície de 4.833 hectàrees

La campanya d’incendis forestals d’aquest estiu ha estat marcada per la virulència i la simultaneïtat dels focs, en un context d’altes temperatures i d’especial vulnerabilitat del territori, també als Pirineus. Aquesta situació ha reforçat la necessitat d’extremar la vigilància i la prevenció, especialment pel que fa a les activitats de risc, davant d’un perill d’incendi que ha arribat a nivells extrems en diversos moments de la temporada.

BOMBERS DE LA GENERALITAT

A més dels incendis que hi ha hagut a Catalunya, el Cos també ha donat suport als focs d’Aragó i el País Valencià

Els Bombers de la Generalitat han treballat en un 26,1% més d’incendis de vegetació durant la Campanya d’incendis d’enguany respecte l’estiu de 2025 (2.255 davant els 2.844 d’enguany). S’ha superat, fins i tot, l’estiu crític de 2022, en què es va treballar en 2.839 incendis. La Campanya també s’ha caracteritzat pels episodis de simultaneïtat d’uns incendis cada cop més virulents i que han obligat el Cos de Bombers a intensificar la seva resposta, especialment durant la primera quinzena de juliol.

La simultaneïtat d’incendis, com la que van viure aquells dies de juliol, obliga a repartir recursos i a planificar atacs inicials molt contundents per reduir al màxim la coexistència de dos o més focs i no fer col·lapsar el sistema de resposta. Aquesta és una de les característiques més destacades de la Campanya. Tot i la gravetat de la situació aquells dies, els Bombers de la Generalitat van fer front amb èxit als diversos incendis i van coordinar la resposta de totes les agències implicades en l’emergència, preservant la seguretat de les persones afectades: habitants i turistes de les àrees en què es desenvolupaven els incendis i, per descomptat, efectius de Bombers. Les claus van ser la robustesa del sistema de comandament del Cos i el complex treball d’anàlisi de tots els incendis, inclosos el potencial i l’evolució prevista del foc. Aquests factors van permetre donar una resposta global molt intensa i més eficient i segura per a les persones.

Aquest estiu de 2026 també hem tornat a viure la formació de pirocúmuls, és a dir, grans núvols de fum, vapor i partícules incandescents, generats pels incendis, que acaben interactuant amb les capes més altes de l’atmosfera. El principal perill d’aquest fenomen és que aquests núvols s’acabin desplomant a gran velocitat i provoquin noves ignicions, a part de posar en risc la seguretat de les persones. De pirocúmuls se’n van començar a veure el 2005, en l’incendi forestal de Cardona, però des de 2022 han estat més habituals. Enguany els hem vist als incendis de la Bisbal d’Empordà, Sentmenat i Senet. El de la Bisbal va arribar a tenir gairebé 5 quilòmetres d’altura. La recurrència d’aquest fenomen és senyal inequívoc de la virulència dels incendis a què s’està fent front darrerament; també enguany.

Encara hi ha una altra lliçó apresa aquesta Campanya de 2026: la vulnerabilitat dels Pirineus, que no han quedat pas al marge de l’anomalia tèrmica d’aquest estiu. Segons el Meteocat, en aquesta zona s’han superat el 4 graus d’anomalia tèrmica en un estiu en relació al període de referència 1991-2020. El 31 de juliol, l’estació de l’Agència Espanyola de Meteorologia a Bossòst (Val d’Aran) registrava 40,1 graus. El mes acabava amb una tempesta seca al Pirineu, que va originar diversos incendis de llamp en zones d’alta muntanya i de molt difícil accés. El més gran, a Senet, que va trigar 6 dies a ser estabilitzat i va cremar 108,97 hectàrees, segons el Cos d’Agents Rurals. Els Bombers hi van accedir en helicòpter i van haver de treballar amb eines manuals però a les zones mitjanes i baixes de l’incendi no van poder treballar donat el perill de rodolament de roques i soques incandescents: la zona afectada tenia un pendent mitjà del 80% i uns 280 metres de desnivell.

A part de l’incendi de Senet, al llarg de l’estiu hi ha hagut altres incendis a la zona, i no només a Catalunya sinó també a Andorra i l’Aragó: el 4 d’agost, per exemple, en va haver 7 de simultanis en diversos punts de la província d’Osca. Ara, al setembre, també n’hi ha hagut; l’últim, a Rialp, just l’endemà d’un altre foc a la Baronia de Rialp en una zona de molt difícil accés i que va fer activar 21 dotacions terrestres.

Al llarg de l’estiu, els Bombers de la Generalitat també han donat suport a les tasques d’extinció d’alguns dels incendis que afectaven Aragó i també van participar en les del foc de la Vall d’Uixó (Castelló), que va cremar 9.600 hectàrees, i en el dispositiu de Burgohondo (Àvila), amb més de 38.000 hectàrees afectades. També s’ha donat suport operatiu i d’anàlisi en els dos incendis forestals que han afectat la serra de Collserola, a la banda de Barcelona. L’ajut també s’ha estès a Bèlgica, que aquest estiu ha viscut el pitjor incendi forestal de la seva història. Tres membres dels Bombers de la Generalitat van assessorar en l’estratègia d’extinció del l’incendi, que va cremar més de 3.000 hectàrees al parc natural de les Hautes Fagnes.

En paral·lel, el Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) ha fet seguiment dels diferents episodis d’incendis crítics que hi ha hagut arreu del planeta, fins i tot el que afecta Indonèsia des de fa mesos i que ha afectat més de 200.000 hectàrees entre gener i juliol.

COS D’AGENTS RURALS

El Cos d’Agents Rurals reforça la prevenció i la vigilància i tanca una campanya d’incendis amb prop de 16.000 actuacions

El Agents Rurals ha tancat la campanya forestal 2026 amb un balanç condicionat per la persistència de les altes temperatures, la manca de precipitacions durant l’estiu i l’elevat perill d’incendi forestal registrat en bona part del territori.

En aquest context, el cos ha dut a terme 15.806 actuacions relacionades amb la prevenció, vigilància i investigació d’incendis forestals durant la campanya i acumula 21.938 actuacions des de l’inici de l’any, una xifra que evidencia la intensitat de l’activitat desenvolupada.

Les condicions meteorològiques adverses van portar a activar el nivell 4 del Pla Alfa, el màxim previst per perill extrem d’incendi forestal, durant 36 dies distribuïts en dos episodis principals entre els mesos de juliol i setembre. Durant aquests períodes es van reforçar els dispositius de vigilància i prevenció i es van aplicar restriccions d’accés a diversos espais naturals per reduir el risc d’ignicions i garantir la seguretat de les persones.

Durant els episodis més crítics Agents Rurals va reforçar la vigilància i el control de les activitats de risc, es van prioritzar els efectius destinats a la prevenció d’incendis i es va reforçar el dispositiu aeri. També es van aplicar restriccions d’accés, de manera progressiva, en tretze espais naturals. Aquestes decisions tenien dos objectius: protegir les persones i reduir la probabilitat d’ignicions associades a l’activitat humana.

Entre l’1 de juny i el 15 de setembre s’han registrat a Catalunya 450 incendis forestals, que han afectat 4.833 hectàrees. Malgrat que el nombre d’incendis se situa per sobre de la mitjana dels darrers anys, més del 80% dels focs han estat inferiors a una hectàrea, fet que posa de manifest l’eficàcia dels sistemes de detecció precoç i de la resposta operativa.

Pel que fa a les causes, els incendis provocats per llamps han representat el 15,5% del total, mentre que la major part dels focs continuen vinculats a l’activitat humana, especialment per negligències, accidents i focs intencionats.

La prevenció ha continuat sent l’eix principal de l’actuació del cos, amb dispositius específics com la Campanya de la Sega, destinada a reduir els incendis associats als treballs agrícoles, i la Campanya del Borrissol, per prevenir els incendis de vegetació en boscos de ribera.

El balanç de la campanya referma la importància de la prevenció, la coordinació entre administracions i cossos operatius, així com la implicació de la ciutadania, per fer front a un escenari cada vegada més condicionat pels efectes de l’emergència climàtica.

Dades clau

●15.806 actuacions durant la campanya forestal.

●21.938 actuacions acumulades durant el 2026.

●36 dies amb activació del nivell 4 del Pla Alfa.

●450 incendis forestals registrats i 4.833 hectàrees afectades.

●Més del 80% dels incendis inferiors a una hectàrea.

●69 incendis causats per llamps (15,47%).