Les proves de les alertes de Protecció Civil centren el Consell Directiu de l’Administració Territorial de la Generalitat a Barcelona (CDATB)
Les proves de les alertes de Protecció Civil centren el Consell Directiu de l’Administració Territorial de la Generalitat a Barcelona (CDATB)
El dimarts 12 de setembre es va celebrar el Consell Directiu de l’Administració Territorial de la Generalitat a Barcelona (CDATB) a la seu de la Delegació del Govern a Barcelona. Les proves de les alertes a telèfons mòbils de Protecció Civil van centrar la reunió entre el delegat Joan Borràs i els directors dels diferents serveis territorials.
Prova del sistema d’alertes
El cap de servei territorial de Protecció Civil a Barcelona, Joan Ramon Cabello, i la subdirectora general de Coordinació i gestió d’emergències, Imma Solé, van explicar els detalls de la prova del sistema d’alertes que es farà el dijous 14 de setembre a la demarcació de Barcelona. Durant aquest 2023 s’han dut a terme proves de l’enviament d’alertes als telèfons mòbils a tot el país i l’àrea de Barcelona serà l’última on es faran.
L’ús d’aquest tipus de sistema d’alertes neix de la directiva 2018/1972 del Parlament Europeu, per la qual tots els estats membres han d’aplicar les alertes a telèfons mòbils. Protecció Civil compta des del mes de febrer de 2023 amb el sistema desenvolupat per l’Estat espanyol.
Quan i com s’envien les alertes?
Imma Solé va apuntar que les alertes inclouran instruccions d’autoprotecció de la població davant emergències com incendis o inundacions. Aquestes alertes s’activen des de Protecció Civil per ordre del conseller d’Interior. “Les alertes a mòbils s’afegeixen als sistemes que ja tenim d’avisos per megafonia, sirenes acústiques, xarxes socials i mitjans de comunicació”, va destacar Solé.
Tal com va explicar la Direcció General de Protecció Civil, les alertes s’envien a través de la tecnologia Cell Broadcast, un servei de missatgeria que funciona en paral·lel al canal pel qual es reben les trucades. Imma Solé va remarcar que el Departament d’Interior “mai sabrà a quins telèfons s’han enviat”. Per tant, l’enviament es fa de forma indiscriminada i sense que quedi registrat enlloc el número de telèfon o el nom de la persona propietària del dispositiu.
Per fer l’enviament de l’alerta, Protecció Civil dibuixa l’àrea afectada sobre un mapa de Catalunya i el sistema detecta les antenes de telefonia de la zona perquè aquestes enviïn el missatge. “És possible que el missatge s’enviï a zones que no es veuen afectades perquè una determinada antena està en la mateixa àrea, però preferim assegurar que tothom qui ha de rebre l’alerta, la rebi”, va assenyalar la subdirectora general de Coordinació i gestió d’emergències, afegint que el missatge especificarà el lloc de l’afectació i que s’enviarà en català, castellà, anglès i en aranès a la Val d’Aran.
Durant el Consell de Direcció, es van resoldre els dubtes dels caps dels Serveis Territorials. Sobre la possibilitat que la ciutadania pugui desactivar l’opció de rebre les alertes, els responsables de Protecció Civil van indicar que, a partir de l’entrada en vigor de la normativa, tots els telèfons venuts a Europa han de tenir activada per defecte la recepció d’alertes. Els telèfons més antics, però, hauran d’activar aquesta opció. Protecció Civil explica com fer-ho en aquest enllaç.
La Direcció General de Protecció Civil fa un balanç positiu de les proves fetes fins ara. De fet, demanen que la ciutadania col·labori aportant la seva valoració a través d’una enquesta. Aquest estiu s’han activat les alertes en emergències reals a Còlera, Portbou, La Selva del Camp, Alcanar i Mont-roig del Camp. En tots aquests casos es va demanar el confinament de la població davant incendis forestals.
La Taula de l’Aigua
El delegat de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs, va informar els caps dels serveis territorials sobre els avenços de la Taula Territorial de l’Aigua. Borràs va destacar que s’ha cercat la participació de diferents agents del territori per millorar la situació en matèria de gestió de l’aigua amb la mirada posada en l’any 2030. El pròxim 26 de setembre se celebrarà la reunió de constitució de la Taula.
Barnahus i el Tour de la Queta
Els directors dels diferents serveis territorials van explicar novetats referents als seus departaments, entre les quals van destacar la posada en marxa del Barnahus -la Unitat integrada d’atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals- a Terrassa, i el Tour de la Queta per fer difusió de la normativa lingüística del català.
La directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Drets Socials, Marta Masagué, va explicar que Barnahus està en procés de seleccionar l’entitat que assumirà la gestió del centre. Així, el projecte avança complint la previsió d’inaugurar-se el novembre de 2023.
Per una altra banda, el director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura, Andreu Felip, va anunciar que les festes de La Mercè a Barcelona seran el punt de sortida al Tour de la Queta, la mascota de les campanyes de la Generalitat per promoure l’ús del català. Aquesta iniciativa portarà la Queta a diferents poblacions i permetrà conèixer la normativa lingüística i oferirà la possibilitat que els visitants gravin el seu accent. Les pròximes ciutats que visitarà el Tour de la Queta seran Sabadell i Terrassa, a finals del mes de setembre.
