Larrosa destaca la candidatura de Lleida a Capital Europea del Voluntariat feta des de la “base” i amb les entitats
Larrosa destaca la candidatura de Lleida a Capital Europea del Voluntariat feta des de la “base” i amb les entitats
El paer en cap viatja a Brussel·les per reivindicar una aposta que ret “homenatge” al teixit associatiu de la ciutat i per promoure una candidatura que aposta pel voluntariat com a motor de cohesió, participació i transformació social
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha defensat la candidatura de Lleida a Capital Europea del Voluntariat 2028 treballada des de la “base” i amb el suport de les entitats. La candidatura porta el lema “El voluntariat de totes per a totes” i vol situar les persones al centre de les polítiques públiques. A més, la proposta s’articula en quatre eixos: identitat associativa, les cures i suport comunitari, el reconeixement als voluntaris i la capacitat d’aprendre i millorar.
Tal com ha assenyalat el paer en cap davant del jurat europeu, la candidatura de Lleida es fonamenta en una convicció compartida: “quan una persona decideix implicar-se pot transformar una realitat, però quan ho fan milers de persones, és tota una ciutat la que es transforma”, ha assegurat. “Lleida aspira a la capitalitat europea perquè creu en la força de la seva gent, de les seves entitats i de la capacitat col·lectiva de construir una ciutat més cohesionada, més solidària i amb més oportunitats per a tothom”, ha afegit.
Larrosa, que ha viatjat acompanyat del regidor de Participació, Roberto Pino, ha reivindicat una aposta que ret “homenatge” al teixit associatiu de la ciutat. Ha explicat que la Capital Europea del Voluntariat és un esdeveniment que reconeix la “capacitat” de la societat civil lleidatana de “treballar plegats, de construir i crear comunitat”, i també compartir projectes. Larrosa ha dit que competeixen amb “molta força i moltes ganes”, perquè és un “reconeixement clar” als lleidatans.
La proposta de la Paeria es basa en la “fortalesa” del teixit associatiu de la ciutat, que compta amb unes 850 entitats registrades i unes 27.000 persones implicades en activitats de voluntariat i associacionisme. La xifra és equivalent a prop del 20% de la població de la capital lleidatana.
Es tracta, d’una ràtio d’aproximadament sis entitats per cada mil habitants, una xifra “significativa” en relació amb altres grans ciutats com Barcelona, on s’estima que hi ha tres entitats per cada mil residents. “És la mostra que tenim una societat civil molt dinàmica que vol treballar i que ho vol fer des del voluntariat”, ha sentenciat l’alcalde.
Durant la seva presentació davant del jurat internacional, el paer en cap ha reivindicat la llarga tradició associativa de la ciutat i la capacitat de mobilització del seu teixit social.
El lema “resumeix la voluntat de fer” dels voluntaris de tenir una “realitat oberta, accessible i representativa” de tota la ciutadania, ha afirmat Larrosa. A més, ha remarcat que la candidatura forma part dels acords assolits en el pacte pressupostari amb el grup de Junts per a l’any 2025.
Lleida competeix amb Odder (Dinamarca), Pilsen (República Txeca) i la Regió de l’Emília (Itàlia). La decisió del jurat europeu s’anunciarà l’1 de desembre a Màlaga. La primera Capital Europea del Voluntariat va ser Barcelona l’any 2014, des d’aleshores, la capitalitat ha recaigut en ciutats com Lisboa, Londres, Berlín, Gdansk (Polònia), Trento (Itàlia) i el Comtat de Clare (Irlanda).
Impuls als serveis del voluntariat
La candidatura també destaca els avenços impulsats els darrers anys per reforçar les estructures de suport al voluntariat. Entre les iniciatives més rellevants hi ha la consolidació de la Xarxa Solidària Lleida, la creació de punts de voluntariat als barris, el desplegament de serveis d’assessorament i formació per a les entitats i la posada en marxa de mecanismes de protecció, cobertura legal i assegurança per a les persones voluntàries.
Reptes per ampliar i diversificar el voluntariat
Alhora, la candidatura posa el focus en els reptes de futur. Precisament, les dades mostren la necessitat d’incorporar més persones joves, ampliar la participació de ciutadans i ciutadanes d’orígens diversos i eliminar barreres d’accés per fer la participació encara més inclusiva. Igualment, destaca el paper de les dones dins del teixit associatiu. Més del 70% de les entitats compten amb una base social majoritàriament femenina, una realitat que la candidatura vol reconèixer i potenciar a través de noves accions de lideratge i participació.
Una candidatura amb clara vocació europea
La proposta per defensar la candidatura a Brussel·les incorpora també una clara dimensió europea. Lleida manté una trajectòria en programes de voluntariat europeu des de l’any 2009 i promou aquesta línia mitjançant l’impuls del Cos Europeu de Solidaritat. L’objectiu és incrementar les opcions d’intercanvi, aprenentatge i participació internacional i enfortir les connexions amb les xarxes europees de voluntariat.
La candidatura també posa en valor l’esforç econòmic i organitzatiu que la Paeria ha destinat els darrers anys a enfortir el teixit associatiu i les polítiques de participació. L’Ajuntament ha mobilitzat més de 650.000 euros en subvencions i programes de suport orientats a reforçar la convivència, la cohesió social i l’acció comunitària. Així mateix, aquest compromís s’ha traduït en la creació d’una governança específica integrada per una quarantena d’entitats, la consolidació de quatre punts de voluntariat o el desplegament de projectes comunitaris arreu de la ciutat.
Més informació – Presentació de la candidatura a Brussel·les
Vídeo de la candidatura de Lleida
Web Capital Europea del Voluntariat 2028

