Jornada de divulgació del Pla d’Emergència de les preses de Susqueda i el Pasteral I

• El Pla d’Emergència reforça la seguretat i, especialment, la coordinació entre administracions i operatius d’emergència
• El maig de 2024 es va constituir el Comitè d’Implantació del PEP, amb participació de Protecció Civil de la Generalitat, l’Estat, l’Agència Catalana de l’Aigua i la companyia titular de les infraestructures
• Al març es van fer proves de so de 17 sirenes en diversos municipis de la Selva i el Gironès
• La jornada s’ha adreçat als municipis potencialment afectats, especialment aquells amb un horitzó d’impacte de fins a dues hores en cas d’incidència greu

Protecció Civil de la Generalitat ha participat avui en la jornada de divulgació del Pla d’Emergència de les preses (PEP) de Susqueda i el Pasteral I, celebrada a la Cellera de Ter, amb l’objectiu de reforçar la preparació i la coordinació davant possibles situacions d’emergència vinculades a aquestes infraestructures.

La sessió s’ha dut a terme després de les proves de so de les 17 sirenes instal·lades a set municipis de la Selva i el Gironès, que han permès validar el sistema d’avís a la població i comprovar-ne l’abast acústic.

Durant la jornada, s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses i als representants institucionals el funcionament del pla, els protocols d’actuació i els mecanismes de coordinació entre administracions i serveis d’emergència. També s’ha posat l’accent en la integració d’aquest pla en la planificació d’emergències de Catalunya, especialment en el marc del Pla INUNCAT, així com en les mesures de protecció a la població en cas d’incidència.

La trobada ha comptat amb la participació dels ajuntaments d’Amer, Anglès, Bescanó, la Cellera de Ter, Osor, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Sarrià de Ter i Susqueda, així com representants de Girona, la Diputació de Girona, l’Administració de l’Estat i els principals cossos operatius: Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Agents Rurals, Protecció Civil, Guàrdia Civil i l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres.

Prèviament, els assistents han visitat la presa de Susqueda i els seus espais operatius. També s’ha fet una demostració del funcionament d’una de les sirenes, amb l’objectiu de familiaritzar els representants municipals amb el senyal acústic, especialment en aquells municipis que podrien veure’s afectats en un termini superior als 30 minuts i fins a dues hores en cas d’emergència.

La divulgació i implantació dels plans d’emergència és una eina clau per garantir que les administracions i la població disposin d’informació clara sobre els riscos i sobre com actuar. Aquesta tasca contribueix a millorar la capacitat de resposta col·lectiva i a reduir l’impacte potencial d’una incidència greu.

Comitè d’Implantació del Pla d’Emergència

El PEP de Susqueda i el Pasteral es desplega a través del seu Comitè d’Implantació, constituït el maig de 2024 i integrat per Protecció Civil de la Generalitat, Protecció Civil de l’Estat (a través de la subdelegació del Govern a Girona), l’Agència Catalana de l’Aigua i la companyia titular de les preses.

Aquest òrgan és clau per garantir una implantació efectiva del pla, assegurar la coordinació entre administracions i operatius, i consolidar els mecanismes de resposta davant d’una eventual avaria o trencament. Entre les seves funcions destaca també la difusió de la informació a la població i als municipis afectats, per tal de reforçar la preparació i la capacitat d’autoprotecció.

El sistema de preses del Ter: una infraestructura estratègica

El sistema hidroelèctric format per Sau, Susqueda i el Pasteral constitueix un element clau tant per a la regulació hidrològica del riu Ter com per a l’abastament d’aigua i la generació d’energia. En aquest context, la planificació d’emergències associada a aquestes infraestructures és essencial per garantir la seguretat de la població i del territori.

• El Salt de Sau (1963) és l’embassament superior del sistema i és propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua.
• El Salt de Susqueda (1967) és el principal embassament, amb una gran capacitat de regulació que contribueix també a la laminació d’avingudes i a la reducció del risc d’inundacions aigües avall.
• El Pasteral I i II completen el sistema assegurant la regulació del cabal del riu i el seu aprofitament.

Aquest conjunt d’infraestructures, juntament amb els seus plans d’emergència associats, formen part del sistema global de gestió del risc a Catalunya, basat en la planificació, la coordinació operativa i la informació a la població.