La prevenció és la millor eina per evitar els ofegaments i altres accidents relacionats amb el bany. Per aquest motiu, es recomana nedar en companyia d’altres persones i, sempre que sigui possible, escollir zones de bany que disposin de servei de vigilància i salvament.

A les platges, és imprescindible respectar la senyalització i les indicacions dels socorristes. No s’ha d’entrar a l’aigua quan oneja la bandera vermella, ja que aquesta adverteix d’un risc elevat per a la seguretat dels banyistes.

També és important evitar el consum de begudes alcohòliques abans del bany o durant la pràctica d’activitats aquàtiques i de navegació, atès que l’alcohol disminueix la capacitat de reacció i augmenta el risc de patir un accident.

Per evitar indisposicions o d’altres reaccions adverses provocades pels canvis bruscos de temperatura, es recomana entrar a l’aigua de manera progressiva, especialment després d’haver menjat, d’haver estat molta estona exposat al sol o de realitzar una activitat física intensa. Així mateix, davant de qualsevol sensació de mareig, cansament, dificultat per respirar o malestar, cal sortir immediatament de l’aigua i demanar ajuda si és necessari.

Pel que fa a les persones amb malalties cròniques, especialment cardiovasculars o circulatòries, és aconsellable consultar els professionals sanitaris sobre la conveniència de practicar la natació o altres activitats aquàtiques i seguir les recomanacions adequades al seu estat de salut.

La seguretat dels infants

En el cas dels infants, la supervisió contínua per part d’una persona adulta és una de les mesures més efectives per prevenir els ofegaments. Aquesta vigilància requereix una atenció exclusiva, sense distraccions com l’ús del telèfon mòbil, la lectura o altres activitats que puguin disminuir la capacitat de reacció davant una situació de risc. Així mateix, no s’han de consumir begudes alcohòliques quan es té la responsabilitat de vetllar per la seguretat dels menors.

El nivell de supervisió s’ha d’adaptar a l’edat dels infants i a la seva autonomia dins l’aigua. Els més petits han d’estar sempre a l’abast de la mà d’una persona adulta, mentre que els més grans han de romandre en tot moment dins del seu camp visual, ja que es poden trobar en una situació de risc en qüestió de segons, fins i tot si saben nedar o estan familiaritzats amb l’aigua.

En qualsevol cas, aprendre a nedar des de les primeres edats és una mesura que contribueix a reduir el risc d’ofegament. Al mateix temps, també és important fomentar conductes segures dins i fora de l’aigua i evitar jocs que puguin provocar accidents, com donar-se empentes a la vora de la piscina, enfonsar-se mútuament, saltar l’un per sobre de l’altre o utilitzar els tobogans de manera inadequada. Respectar les normes de seguretat de les instal·lacions aquàtiques és fonamental per prevenir incidents.

D’altra banda, les joguines inflables no són elements de seguretat i, per tant, no s’hi ha de confiar per protegir els infants dins l’aigua. En el cas dels nens i nenes que encara no saben nedar, és recomanable que utilitzin dispositius de flotació adequats a la seva edat i característiques, que ajudin a mantenir el cap fora de l’aigua en cas de caiguda.

A les piscines, especialment les d’ús privat, és essencial limitar l’accés dels infants quan no hi ha una persona adulta responsable present. La instal·lació de tanques de protecció al voltant de les piscines és una de les mesures més efectives per prevenir ofegaments. També convé evitar deixar joguines o altres objectes atractius dins o als voltants de l’aigua, ja que poden incentivar els més petits a acostar-s’hi sense supervisió.

Què fer en cas d’un ofegament?

Davant d’un incident a l’aigua, una actuació ràpida i adequada pot ser determinant. En qualsevol situació d’emergència, és important seguir tres passos bàsics: protegir, alertar i socórrer.

La primera prioritat és treure la víctima de l’aigua de manera segura. Si la persona està conscient, es pot intentar apropar-la fins a un lloc segur allargant-li la mà o utilitzant elements de suport com una corda, un pal, una branca o algun objecte flotant. Si està inconscient, cal mantenir-li el nas i la boca fora de l’aigua mentre se la trasllada fins a la vora. En qualsevol cas, és important no posar-se en risc durant el rescat, ja que una intervenció imprudent pot acabar comprometent també la seguretat de qui intenta ajudar.

Un cop la víctima és fora de l’aigua, cal alertar immediatament el servei de vigilància i salvament, si n’hi ha, o bé trucar al 112 perquè activi els serveis d’emergència. A continuació, s’ha de valorar l’estat de la persona afectada. Com que podria haver patit una lesió a la columna vertebral, especialment si s’ha produït un cop contra el fons de la piscina o si presenta falta de sensibilitat o de mobilitat a les extremitats, cal evitar moviments bruscos.

També és essencial comprovar si respira. Si està inconscient però manté la respiració, cal col·locar-la en posició lateral de seguretat. Si no respira, s’han d’iniciar tan aviat com sigui possible les maniobres de reanimació cardiopulmonar mentre s’espera l’arribada dels equips d’emergència.

13 morts per ofegaments aquest estiu

Protecció Civil de la Generalitat va iniciar el 15 de juny una nova campanya de seguretat en el bany a platges, piscines i aigües interiors, que es mantindrà fins el 15 de setembre. En el que portem de campanya (des del 15 de juny fins al 24 de juliol a les 19 hores) han mort 13 persones ofegades a les platges, 8 en piscines i 3 en aigües interiors. Les mateixes dates de l’any passat havien mort també 13 persones a les platges catalanes; 3 en piscines i 3 en aigües interiors.

Pel que fa als ferits per ofegament (menys greus, greus o crítics), el que portem d’estiu n’hi ha hagut 21 a les platges i 27 a les piscines. Les mateixes dates l’any passat hi havia hagut 16 persones ferides a les platges i 15 a les piscines, el que representa un augment del 31% a les platges i un 80% a les piscines.

Del total de les víctimes mortals a platgesdel que portem d’estiu 2026, 10 han sigut en platges de la Costa Daurada; 2 a la Costa Brava i 1 a la Costa Central. El juliol ha estat el mes amb més ofegaments (7) mentre que van ser 6 al juny. Quant a les edats, 6 han estat majors de 65 anys, 4 adults fins a 64 anys i 3 menors d’edat. Pel que fa al sexe, 11 han estat homes i hi ha hagut 2 dones.

A les piscines, les víctimes mortals han estat principalment en piscines privades (7 dels 8 ofegaments); 5 víctimes mortals han estat el mes de juliol i 3 al juny; 4 eren majors de 65 anys; dos adults i 2 menors; i finalment quant al perfil 6 han estat dones i 2 homes.

Finalment, en aigües interiors, dues víctimes han estat en rius, gorgs o canals, i 1 en un pantà. Els 3 ofegaments han estat el mes de juliol; i les víctimes han estat totes homes (2 menors d’edat i una de més de 65 anys).

Protecció Civil fa diàriament una crida a extremar la prudència en el bany en un estiu especialment calorós que fa que augmenti l’afluència als espais de bany i per evitar accidents que poden ser mortals.

A l’aigua, fem equip

A la campanya de sensibilització d’enguany s’ha volgut reforçar el missatge de la corresponsabilitat de tothom en la seguretat en el bany amb la finalitat de formar equip per evitar ofegaments i accidents al medi aquàtic. En aquest sentit, es segueix la línia de la campanya de la Generalitat “A l’aigua, fem equip. Aquest estiu, guanyem tots”.

L’objectiu és transmetre de manera clara, propera i efectiva els missatges de prevenció i autoprotecció adreçats a la ciutadania.

Durant tota la campanya de platges, des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat es fa seguiment de les incidències i la seva evolució de manera coordinada amb els municipis que gestionen la seguretat a les platges i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

A més, Protecció Civil de la Generalitat té activa la pàgina web del visor de platgesamb informació en temps real de quines platges estan vigilades, la bandera que hi oneja en cada moment, si hi ha meduses (de quin tipus i perillositat), i serveis disponibles (dutxes, banys, tipus de sorra, pendent d’entrada, activitats esportives, recursos de lleure, pàrquings, etc.). Cal recordar que el servei de vigilància i socorrisme a les platges és una competència municipal.