Interior alerta sobre el perill dels ciberfraus de suplantació de correu i de phishing
Interior alerta sobre el perill dels ciberfraus de suplantació de correu i de phishing.
La iniciativa s’emmarca dins de la campanya presentada pel ministre de l’Interior per fer front a l’increment de la cibercriminalitat, que ja suposa un de cada cinc delictes comesos a Espanya.
El Ministeri de l’Interior ha llançat aquest dimecres dos nous vídeos en el marc de la campanya de conscienciació en xarxes socials per alertar de les amenaces de la ciberdelinqüència. A partir d’aquest dimecres, els perfils del Ministeri de l’Interior i de les unitats dependents difondran vídeos curts adaptats a les plataformes de Twitter, Instagram i TikTok que informaran sobre dues de les estafes més comunes a la xarxa: la de suplantació del correu electrònic i la relacionada amb el phising.
ELS VÍDEOS PODEN DESCARREGAR-SE EN AQUEST ENLLAÇ https://drive.google.com/drive/folders/1tiPKqNaNdR6EP0iVyGFUO4Rtn4ujrbB8?usp=share_link
https://drive.google.com/drive/folders/1tiPKqNaNdR6EP0iVyGFUO4Rtn4ujrbB8?usp=share_link
La iniciativa s’emmarca dins de la campanya presentada el 8 de febrer passat pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per fer front a l’increment de la cibercriminalitat, que ja suposa un de cada cinc delictes comesos a Espanya. L’estratègia inclou, entre altres mesures, una campanya de publicitat a premsa i televisió, així com la presència d’experts de Policia Nacional i Guàrdia Civil en programes de ràdio i televisió.
Cadascun dels vídeos, presentats per una policia i una guàrdia civil, se centren en les estafes i fraus més comuns a la xarxa, oferint les principals claus per identificar-los i els consells per evitar convertir-se en una víctima dels ciberdelinqüents. Tots els vídeos també estan disponibles al canal de YouTube del Ministeri de l’Interior.
EL FRAU DE LA SUPLANTACIÓ DE MAIL
El primer dels vídeos difosos aquest dimecres fa referència a un frau que resulta altament lucratiu per als ciberdelinqüents, en què l’objectiu són les empreses, a través dels seus treballadors.
El seu procediment és aparentment senzill, però calculat al mil·límetre: analitzen les publicacions d’una determinada companyia a les seves xarxes socials, identifiquen els proveïdors amb què treballen a nivell corporatiu i es fan passar per ells davant dels seus treballadors. La suplantació es fa de manera subtil, de manera que passi desapercebuda per a l’empleat que rep aquesta comunicació. El cop de gràcia consisteix en l’enviament d’un correu en què se sol·licita a l’empresa que els pagaments següents es facin a un compte bancari diferent de l’habitual, òbviament controlat pels ciberdelinqüents.
La Guàrdia Civil adverteix al vídeo que la situació pot semblar complexa i difícil d’abordar, però no és així si es prenen unes mesures de seguretat imprescindibles. Mesurar el contingut corporatiu que es comparteix a xarxes socials per no oferir pistes innecessàries als ciberdelinqüents seria el primer pas. Si tot i així superen aquesta barrera, la següent alerta hauria de saltar si un proveïdor determinat comença a mostrar una actitud diferent de l’habitual. Per exemple, tractant de limitar les vies de contacte al correu electrònic o instant el treballador a executar l’operació amb més celeritat de l’acostumada.
Finalment, els agents adverteixen que l’entitat bancària amb què treballi l’empresa és un aliat fonamental perquè, en cas de sospita, pot confirmar si qui és darrere del compte facilitat és qui diu que és.
EL PHISHING
El segon vídeo se centra en una de les ciberestafes més conegudes per la població en general, el phishing o intent de frau bancari, cosa que no implica que la seva incidència decaigui perquè la capacitat d’engany dels ciberdelinqüents és molt efectiva.
El robatori de claus d’accés al compte bancari personal és l’eix central d’aquesta pràctica, que es beneficia en la majoria dels casos que el ciutadà es pot veure confós per un missatge molt convincent que aparenta ser del banc. Les presses o estar esperant alguna comunicació de l’entitat bancària són factors que ens poden fer caure en el frau.
Els agents recomanen tenir la màxima precaució davant de missatges suposadament procedents del banc. Per començar, és imprescindible revisar amb cura l’adreça d’origen, assegurant-nos que és un correu electrònic que realment correspon amb el de la nostra entitat de referència. Evitar la descàrrega darxius adjunts al mail rebut i, sobretot, desconfiar de qualsevol comunicació que se surt de lusual en la nostra relació amb el banc són altres passos clau. A més, per descomptat, de comprovar directament amb la nostra entitat bancària si per part seva hi ha hagut algun intent de comunicació amb nosaltres.
