L’Ajuntament de Lleida ha posat avui en servei el nou Palau de Vidre, un dels edificis més emblemàtics dels Camps Elisis, que inicia una nova etapa convertit en la casa de les entitats, un espai de participació ciutadana i un equipament públic destinat a fomentar la cohesió social, la diversitat, el civisme i la vida associativa de la ciutat. L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el Conseller de la Presidència, Albert Dalmau; el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespin; i el regidor de Participació, Drets Civils i Igualtat, Roberto Pino, així com representants de les entitats, del moviment veïnal i de les institucions de la ciutat.

En la seva intervenció, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha afirmat que la inauguració del Palau de Vidre rehabilitat representa “l’obertura d’una nova etapa per a la ciutat”, recuperant un equipament emblemàtic de la memòria col·lectiva lleidatana i adaptant-lo a les necessitats actuals. Larrosa ha destacat que la transformació de l’edifici combina la preservació del patrimoni amb una nova utilitat pública, convertint-lo en “un espai al servei de les persones”, modern, accessible i preparat per acollir activitats, reunions i iniciatives de tota mena. “El Palau de Vidre és un espai màgic per treballar”, ha ressaltat l’alcalde, que ha subratllat el paper de la societat civil, que és clau “en una ciutat que vol avançar en termes de drets, de dignitat i de respecte”.

En aquest sentit, Larrosa ha remarcat també que el nou Palau de Vidre neix amb la voluntat de ser “la casa de les entitats”, un projecte construït a partir del diàleg amb el teixit associatiu de la ciutat. En aquest sentit, ha subratllat que l’equipament esdevé un punt de trobada per a la participació ciutadana, la cohesió social i la col·laboració entre entitats, alhora que acull serveis com la Regidoria de Participació Ciutadana, la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida i la Sindicatura de Greuges. Segons Larrosa, el Palau de Vidre simbolitza una manera de construir ciutat basada en la participació, la confiança i el treball compartit. A més, Larrosa ha destacat que la rehabilitació del Palau de Vidre forma part de les diferents accions impulsades pel govern municipal amb l’objectiu de recuperar la centralitat dels Camps Elisis. Al Palau de Vidre, ja en funcionament, s’hi sumarà aviat la recuperació del Xalet Noucentista com a espai cultural orientat a la lectura i el lleure familiar, així com les diferents actuacions vinculades a mitigar el risc d’inundabilitat al barri de Cappont.

Per la seva banda, el subdelegat del Govern a Lleida, Jose Crespin, ha destacat que “el Palau de Vidre va ser durant dècades un espai des d’on Lleida projectava una part del que era. A partir d’avui, gràcies a la seva rehabilitació, serà també un espai des d’on la ciutat podrà projectar el que vol ser”. Crespin ha subratllat que aquesta nova etapa ha estat possible gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Lleida i a la contribució decisiva del Govern d’Espanya, “que han permès recuperar un edifici emblemàtic i posar-lo novament al servei de la ciutadania i del teixit associatiu de la ciutat”.

Finalment, el Conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha remarcat que “avui, Lleida està fent de locomotora del conjunt de Catalunya en el creixement econòmic, amb els projectes de Fira de Lleida i del Polígon de Torreblanca, en la transformació dels equipaments sanitaris i educatius i en l’avenç d’un ampli ventall de projectes de estan al servei del conjunt de ciutadans i ciutadanes del país”.

El nou equipament disposa de més de 4.600 metres quadrats destinats a ús públic i incorpora una gran sala polivalent, una sala d’actes, espais de reunió, zones de treball compartit i un hotel d’entitats pensat per facilitar l’activitat de les associacions i col·lectius de la ciutat.

A més, el Palau de Vidre acull les dependències de la Regidoria de Participació Ciutadana, la seu de la Sindicatura de Greuges —amb accés independent per garantir la privacitat de les persones usuàries— i les oficines de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL), consolidant-se així com un punt de referència per a la participació i la vida cívica lleidatana. La resposta de les entitats ha estat immediata. Fins avui ja s’han registrat 47 reserves d’ús de sales per part d’11 entitats diferents, mentre que quatre entitats han iniciat els tràmits per establir-hi la seva seu social.

La rehabilitació del Palau de Vidre ha estat possible gràcies al finançament dels fons europeus Next Generation, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern de l’Estat, amb una inversió de prop de 6 milions d’euros. L’alcalde ha agraït la implicació de totes les administracions, dels equips tècnics municipals i dels professionals que han participat en el projecte, així com la contribució de les entitats durant el procés de definició dels nous usos de l’edifici.

Història del Palau de Vidre

El Palau de Vidre de Lleida és un edifici emblemàtic situat al bell mig dels Camps Elisis, un espai obert i representatiu de la ciutat. Els Camps Elisis són una de les zones verdes més importants de Lleida, ubicats entre el riu Segre i el barri de Cappont, i són coneguts pel seu paper com a lloc d’esbarjo i de trobada ciutadana.

Construït l’any 1965 per l’enginyer Josep Maria Cots Massana, el Palau de Vidre va néixer amb la finalitat de proporcionar un espai firal cobert dins del recinte dels Camps Elisis. És una construcció singular, de volum contundent, emmarcada dins del corrent brutalista. Aquest estil és especialment visible en les façanes principal i posterior, on destaquen l’estructura de formigó vist, els elements geomètrics i simètrics, i les grans superfícies vidriades que donen nom a l’edifici. A més, es va construir sobre un antic estany projectat per Lluís Domènech l’any 1947, fet que el consolida com un referent arquitectònic de la ciutat.

Amb el pas dels anys, el Palau de Vidre ha estat objecte de diverses reformes per adaptar-se a les noves necessitats. L’any 2019, dins del projecte “Espais singulars” impulsat per la Paeria, es va iniciar un procés participatiu amb l’objectiu de recollir propostes i necessitats de la ciutadania. La voluntat era preservar els valors patrimonials de l’edifici i, alhora, convertir-lo en un espai multifuncional capaç d’acollir activitats culturals, socials, educatives i formatives, esdevenint així un punt de trobada i socialització per a entitats i ciutadania.

Amb més de 4.660,21 metres quadrats destinats a ús públic, el Palau de Vidre s’ha concebut com un espai polivalent capaç d’acollir tant grans esdeveniments (fires, concerts, exposicions o convencions) com activitats més reduïdes i específiques. També oferirà serveis a entitats i a la ciutadania.