1 d’agost de 2026. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), el juliol de 2026 es converteix en el més càlid, per davant dels juliols del 2022 i del 2015, i se situa també entre els més secs, des de 1950. La persistència de tres episodis de calor durant el mes, amb molt pocs dies de treva entre ells, juntament amb una manca gairebé generalitzada de precipitació, ha deixat nombrosos registres extraordinaris a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Aquest escenari, sumat al juny molt càlid i sec, ha fet que Barcelona – Can Bruixa ja iguali el rècord anual de 36 nits tòrrides assolit l’estiu passat. També situa el 2026 molt a prop del rècord anual de dies amb temperatures iguals o superiors als 40 °C i ha afavorit ratxes seques inèdites en diverses estacions del país.

Un juliol excepcional des del punt de vista climàtic

Les dades indiquen que el juliol de 2026 ha estat molt càlid a tot Catalunya, especialment a les parts elevades del país. A 171 de les 184 estacions de la XEMA amb termòmetre, l’anomalia ha estat igual o superior als +3 °C respecte del període de referència 1991-2020, llindar a partir del qual el mes es considera molt càlid. Les anomalies més elevades han superat els +5 °C en sectors del Berguedà, Osona, Ripollès i la Val d’Aran.

Entre les sèries centenàries, l’Observatori Fabra ha registrat el juliol més càlid dels seus 112 anys de dades, amb una anomalia de temperatura superior als 4 °C. L’Observatori de l’Ebre també ha assolit el valor més alt de temperatura mitjana del juliol de tota la seva sèrie, iniciada el 1905.

La persistència de la calor es reflecteix en els registres de les estacions

Més enllà dels valors màxims assolits en alguns sectors del país, el tret més destacat del juliol ha estat la persistència de la calor, tant de dia com durant les nits. Per exemple, l’estació Barcelona – Can Bruixa ha registrat 26 nits tòrrides, superant àmpliament les 21 del juliol del 2006, que fins ara era el juliol amb més nits tòrrides. Amb el que portem d’estiu, l’estació ja iguala les 36 nits tòrrides registrades durant tot l’estiu del 2025. També l’estació Barcelona – el Raval ja n’acumula aquest estiu 33, molt a prop dels seus màxims històrics, 24 de les quals s’han donat durant el mes de juliol.

La freqüència de temperatures extremes també ha estat molt elevada durant els mesos de juny i juliol. Fins al 31 de juliol, el 2026 ja s’acosta al rècord anual de dies en què almenys una estació de la XEMA ha registrat una temperatura màxima igual o superior als 40 °C, establert el 2025 amb 16 dies. Aquest any a Lleida, per exemple, ja s’han registrat 11 dies amb una temperatura màxima igual o superior als 40 °C durant aquest 2026, superant els 8 dies de tot l’any 2025.

La manca de precipitació deixa rècords de ratxes seques

La precipitació també ha estat excepcionalment escassa. Prop de la meitat de les estacions de la XEMA han acumulat menys d’1 mm durant tot el juliol i gairebé la meitat de les que disposen de més de vint anys de dades han registrat el juliol més sec de la seva sèrie. Aquest dèficit ha estat especialment rellevant al Pirineu i al Prepirineu, on els mesos d’estiu acostumen a ser els més plujosos de l’any a causa de les tempestes de tarda. L’escassa activitat tempestuosa d’aquest juliol també hi ha provocat una precipitació molt inferior a l’habitual.

Les ratxes seques, iniciades en alguns casos des de mitjan de maig, han assolit nous rècords en diverses estacions de la XEMA. A Gandesa (Terra Alta), que disposa d’una sèrie de 15 anys de dades, els 80 dies sense un episodi d’almenys 1 mm superen el rècord de l’estació, establert el 2016. A Cervera (Segarra), amb més de trenta anys de dades, aquesta mateixa ratxa ja és la més llarga de la sèrie.

La ratxa seca més llarga registrada actualment correspon a Algerri (Noguera), que acumulava fins al 31 de juliol un total de 88 dies consecutius sense un dia amb almenys 1 mm de precipitació.

La persistència de la sequera també ha estat destacable en sectors on aquest tipus de situacions són molt menys habituals. En punts d’Osona, el Lluçanès o el Berguedà s’han registrat prop de 50 dies consecutius sense precipitació significativa. Al Santuari de Queralt (Berguedà), amb més de vint anys de dades, no s’havia observat mai durant els mesos d’estiu una ratxa seca superior als 30 dies.

Podeu consultar l’avanç del butlletí mensual aquí: https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2026/08/01082854/ABCM_2026_07.pdf