El Comitè de Seguretat i Justícia s’ha reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat per analitzar l’evolució dels principals indicadors en matèria de seguretat i justícia a Catalunya. La trobada ha estat encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i hi ha participat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. En el Xè Comitè Nacional de Seguretat i Justícia també hi ha participat el director general de la Policia, Ferran López i la comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà. Les dades que s’han presentat a la trobada constaten una tendència positiva tant en la reducció de la criminalitat com en la millora del funcionament del sistema judicial.

La criminalitat, a la baixa

El període comprès entre gener i agost de 2026 mostra una reducció clara i sostinguda de la criminalitat coneguda a Catalunya. En total, s’han registrat 361.074 delictes, la qual cosa suposa 32.898 fets menys que en el mateix període de l’any passat i es tradueix en un descens global del 8,4% i una taxa de 44,32 delictes per cada 1.000 habitants.

Aquesta evolució positiva s’explica principalment per la reducció en elmón físic, on la delinqüència ha disminuït un 12,3%(307.497 fets i una taxa de 37,75‰), situant-se clarament per sota de la mitjana del quadrienni de referència 2022-2025. Per la seva banda, l’activitat delictiva en l’entorn virtual registra una lleugera millora del 0,8% (53.577 fets i una taxa de 6,58‰), mantenint-se també per sota de la mitjana del darrer quadrienni.

La millora de la seguretat a l’espai físic presenta una base territorial molt àmplia. Així, s’ha registrat una millora consolidada al 96,8% del territori.

Millora dels temps de resposta judicial

En l’àmbit de la justícia penal, les dades del segon trimestre de 2026 mostren una reducció del nombre d’assumptes ingressats i resolts respecte del primer trimestre. En aquest context, el Govern continua desplegant mesures per descongestionar els òrgans judicialsi millorar els temps de resposta.

En el cas dels judicis immediats per delictes lleus a Barcelona, els terminis d’assenyalament han passat dels 8,8 mesos de finals de 2024 a només 10 dies vista l’agost de 2026. Pel que fa als judicis ràpids, els assenyalaments dels jutjats penals se situen actualment en 13,2 mesos vista, davant dels 18 mesos anteriors al pla de xoc, mentre que els jutjats de reforç treballen a cinc mesos vista.

Aquesta descongestió s’acompanya del desplegament de la Llei d’eficiència del servei públic de justícia i de la reorganització dels jutjats en Tribunals d’Instància, com també la creació de 91 noves unitats judicials el 2026, distribuïdes en 31 partits judicials. Aquest desplegament incorpora també 300 noves places de funcionaris de l’Administració de justícia i 35 noves places de fiscalia.

En matèria de digitalització, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica continua avançant en l’Estratègia de Justícia Digital 2030, amb projectes desenvolupats conjuntament amb els Mossos d’Esquadra i les policies locals. Entre les actuacions ja finalitzades hi ha els atestats telemàtics i l’intercanvi telemàtic d’evidències digitals, mentre que es troben en desplegament els atestats telemàtics per a les policies locals i les presentacions apud acta penals.