El Govern aprova la constitució de l’empresa pública d’energia de Catalunya
El Govern aprova la constitució de l’empresa pública d’energia de Catalunya.
- La societat actuarà sota la marca de L’Energètica i serà el mitjà propi de la Generalitat per incidir i millorar el mercat energètic català
- La generació d’energia a partir d’energies renovables, l’aprovisionament energètic del sector públic a partir de l’autoconsum i d’acords bilaterals amb generadors locals o l’impuls de les comunitats energètiques seran algunes de les principals funcions de la companyia
- La societat comptarà amb un consell assessor format per experts en energia.
El Govern ha autoritzat avui la creació de l’empresa energètica pública de Catalunya, que actuarà sota la marca L’Energètica, i n’ha aprovat els Estatuts. La societat serà de capital, anònima i unipersonal, i esdevindrà el mitjà propi de la Generalitat per incidir i millorar el mercat energètic català.
L’Energètica tindrà com a objecte social la realització de tot tipus d’activitats, obres i serveis relacionats amb l’energia elèctrica procedent de fonts d’energia renovables. Així, els àmbits essencials d’actuació seran la generació d’energia procedent de fonts d’energia renovables aprofitant el potencial de les instal·lacions, edificacions i infraestructures de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, i la comercialització d’energia procedent de fonts d’energia renovables, subministrant-la, com a mitjà propi, a l’Administració de la Generalitat.
A més, l’empresa quedarà facultada com a instrument públic de la Generalitat per operar i incidir en àmbits com la generació elèctrica, els serveis de recàrrega del cotxe elèctric, els serveis d’emmagatzematge, els serveis d’agregació de demanda flexible i els de comercialització lligats a aquests nous models econòmics, i el subministrament d’energia a la mateixa administració. Aquestes activitats es podran desenvolupar de manera directa o indirecta, atenent sempre a la normativa sobre separació d’activitats regulades, i han de contribuir a accelerar la transició cap a un model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutadania.
Pel que fa a la governança, el president del consell d’administració de la companyia serà nomenat pel Govern. A més de la junta general d’accionistes i del consell d’administració, L’Energètica comptarà amb un consell assessor, format per persones amb coneixement i experiència contrastats en matèria d’energia, que tindrà com a funció l’elaboració d’informes a petició del consell d’administració i l’elevació de propostes de mesures i accions que puguin contribuir a l’assoliment dels objectius de la societat. L’empresa quedarà adscrita al departament competent en matèria d’energia.
Una eina per incidir en el model energètic i transformar-lo
L’energètica pública serà una eina clau per accelerar la transició energètica a Catalunya, amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. El propòsit és avançar cap a un nou model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutadania.
Amb l’aprofitament dels seus recursos disponibles i la seva capacitat d’inversió, l’empresa pública d’energia pretén incidir en el mercat energètic català de diferents maneres. En l’àmbit de la generació, promourà projectes d’autoconsum o bé de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat, ocupant el 100% de l’espai disponible i adequat a cada ubicació. També desenvoluparà projectes propis o compartits amb les entitats locals, aportant el seu coneixement tècnic, en terrenys especialment adients, i podrà participar en un percentatge de projectes privats que comptin amb el vistiplau del territori. Finalment, gestionarà les centrals hidroelèctriques a mesura que vagin exhaurint les concessions actuals.
En l’àmbit de la gestió de l’energia, els projectes d’autoconsum en equipaments de la Generalitat poden esdevenir la base per a autoconsums compartits i comunitats energètiques en els quals hi puguin participar famílies vulnerables properes. Igualment, l’energètica pública podrà aplicar una política d’aprovisionament energètic de la Generalitat on s’estableixin acords bilaterals a generadors locals i on es participi en la propietat de projectes de generació, models que s’afegiran a la inversió en generació pròpia en terrenys i sostres propis de la Generalitat i el seu sector públic. Això permetrà exercir l’activitat de comercialització, establint un lligam entre generació i consum, gestionant els excedents d’autoconsum, oferint una proposta de valor a les entitats locals i generant ingressos a partir del subministrament d’energia a la Generalitat de Catalunya.
Finalment, també podrà incidir en àmbits que es considerin estratègics. Mitjançant la participació i inversió en projectes o iniciatives, l’energètica pública podrà actuar en activitats vinculades a la seguretat energètica del país, com l’emmagatzematge d’energia, o en el desenvolupament de noves formes i models de gestió de l’energia que contribueixin a una participació cada cop més directa de la ciutadania en el mercat energètic, com les comunitats energètiques o l’agregació d’energia.
La constitució de l’energètica pública és un pas més del Govern en la seva política per accelerar la transició energètica a Catalunya. En el darrer any, s’ha procedit a modificar el marc normatiu per a la implantació d’energies renovables, per tal de simplificar-ne la tramitació, afavorir un model distribuït que faciliti la cohesió territorial i fer viable la compatibilitat entre la sobirania alimentària i la sobirania energètica; s’ha atorgat 3,6 milions d’euros als consells comarcals perquè constitueixin les Oficines Comarcals de Transició Energètica; s’han posat en marxa línies d’ajuts de més de 400 milions d’euros per a l’autoconsum fotovoltaic, per a l’ús de renovables d’ús tèrmic, per a la mobilitat elèctrica i per a la rehabilitació energètica d’edificis; s’han finalitzat els treballs de la Prospectiva Energètica de Catalunya per al 2050, i s’ha posat en marxa la Taula per al Diàleg Social de les energies renovables, entre altres mesures.