209 desapareguts a la demarcació de Lleida el 2022
209 desapareguts a la demarcació de Lleida el 2022.
Es treballa en la creació d’un estatut de la persona desapareguda perquè els familiars no quedin desemparats
A la demarcació de Lleida hi va haver 209 desapareguts l’any 2022. Al 2021 en van ser 234, el 2020, 258 i el 2019, 188.
El cap d’investigació dels Mossos a Lleida i membre de l’Associació Internacional de Policies (IPA), Jordi Fadurdo, explica que la demarcació de Lleida és un territori que combina paisatge urbà i rural i que la tipologia de les desaparicions és molt diversa, “des de la persona que va a buscar bolets a la muntanya i es desorienta fins al cas d’una persona que ve i diu que no localitza un familiar i que requereix que s’hagi d’obrir una investigació per saber què ha passat”, explica.
Per això els Mossos d’Esquadra van crear l’any 2014 l’oficina d’atenció a les famílies de persones desaparegudes. La seva responsable, Laura Villanueva, ha participat aquest dimecres en una jornada sobre desapareguts a Lleida, organitzada per l’Associació Internacional de Policies (IPA) i el Col·legi de Periodistes. Villanueva ha dit que s’està treballant en una taula interdepartamental i en un pla estratègic estatal per poder crear un estatut de la persona desapareguda perquè els seus familiars no quedin “en territori de ningú”.
“Els familiars de desapareguts estan als llimbs perquè no tenen els recursos de l’estatut de la víctima per regular la seva situació”, explica Villanueva. Mentre el Parlament espanyol no aprovi l’estatut de la persona desapareguda, des de l’oficina d’atenció a les famílies dels Mossos fan seguiment i assessorament als familiars.
Villanueva posa com a exemple l’assessorament per demanar ajudes a serveis socials o que els familiars puguin accedir a través del jutjat a la declaració d’absència per gestionar el patrimoni de la persona desapareguda. “Ens trobem en situacions en què es retiren pensions a familiars o en què els fills dels desapareguts, que depenen d’ell, no estan reconeguts com a orfes i per tant no pots accedir a les ajudes”, afegeix la cap de l’oficina.
A Catalunya l’any passat es van registrar 3.620 desaparicions, el 60% d’homes i el 40% de dones. “Cada cas és diferent i per una localització efectiva hem de tenir molt clar quin tipus de desaparició és per si cal fer recerca- en casos d’allaus o malalties mentals, o si cal investigar perquè hi ha indicis de criminalitat o sense causa aparent.
Normalment, explica Villanueva, les desaparicions són voluntàries i un 45% de les persones desaparegudes tenen problemes de salut mental. “Són persones que estan en un centre de salut mental que surten perquè tenen un permís o van a fer una passejada i no tornen. A més, hi ha un 50% de reincidència, la qual cosa infla molt les dades”, apunta Villanueva, que destaca que són persones molt vulnerables i de risc. “Encara que es tracten com a desaparicions voluntàries, són persones que en un moment donat poden tenir un brot i no són conscients de la seva situació, per tant seria com una desaparició involuntària”, afegeix la responsable de l’oficina.
