L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat i Protecció Civil organitzen un simulacre general d’accident aeri al mar
L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat i Protecció Civil organitzen un simulacre general d’accident aeri al mar
- Aena ha activat el Pla d’Emergència de l’Aeroport corresponent a un accident a l’exterior del recinte i la Direcció General de Protecció Civil, el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT)
- L’exercici ha simulat l’accident d’una aeronau durant la maniobra d’aproximació a l’aeroport i el posterior impacte al mar
- S’ha comprovat i avaluat la integració dels plans d’emergència i la capacitat de resposta dels participants
L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat i Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya han organitzat un simulacre general d’accident aeri, vinculat al Pla d’Emergència de l’Aeroport i al Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). L’actuació, que s’ha iniciat a les 10 hores, s’ha dut a terme en el marc del programa d’exercicis i simulacres previstos per al 2026.
En el simulacre hi han participat tant els serveis propis de l’aeroport previstos en el seu Pla d’Emergència com els de la Generalitat de Catalunya previstos en el Pla AEROCAT, que activa la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat. Així mateix, hi han intervingut els serveis responsables de la coordinació i l’execució de les operacions de salvament marítim, dependents de Capitania Marítima, amb la col·laboració de l’Autoritat Portuària de Barcelona. L’edició del 2026 ha incorporat un component marítim destacat, d’acord amb els requeriments previstos per als simulacres que inclouen la intervenció de serveis especialitzats de salvament.
Amb aquest exercici s’ha comprovat i avaluat la capacitat de resposta davant d’una emergència aeronàutica, així com l’eficàcia i la coordinació dels diversos organismes implicats, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències que es podrien derivar d’un accident aeri. Al mateix temps, el simulacre ha permès posar a prova la resposta conjunta davant d’un accident produït a l’entorn marítim proper a l’aeroport, un aspecte especialment rellevant tenint en compte l’escenari plantejat i els requeriments normatius associats a aquest tipus de situacions.
Procediment d’actuació
L’exercici ha consistit en la simulació d’un accident aeronàutic durant la maniobra d’aproximació a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Segons l’escenari plantejat, l’aeronau ha perdut potència i ha acabat impactant al mar davant de la platja del Prat de Llobregat, fora del recinte aeroportuari.
El fuselatge de l’aeronau s’ha representat mitjançant una embarcació d’Amarradores de Barcelona (AMBAONE). Durant l’exercici, diversos figurants han recreat diferents tipus de víctimes, amb persones ferides de diversa consideració que han estat rescatades tant al mar com a la platja del Prat de Llobregat.
Un cop rebuda l’alerta, Aena ha activat el Pla d’Emergència de l’Aeroport, en l’escenari EM03 d’emergència per accident d’aeronau fora del recinte aeroportuari, i Protecció Civil de la Generalitat ha activat el Pla AEROCAT. La direcció global de l’emergència ha correspost a Protecció Civil de la Generalitat, mentre que la coordinació de les actuacions de salvament marítim ha correspost a Capitania Marítima i la coordinació operativa de les tasques de rescat al mar, a Salvament Marítim.
Les operacions de recerca, rescat i evacuació s’han desenvolupat principalment per mar. Les persones afectades han estat traslladades al Port de Barcelona, on s’ha habilitat una àrea sanitària per dur-ne a terme la recepció, l’assistència i la classificació.
El Pla AEROCAT ha mobilitzat les seves estructures de coordinació i direcció, inclosos el Centre de Comandament Avançat (CCA) i el Comitè Tècnic, per facilitar l’actuació conjunta dels diferents grups operatius.
Tot i que l’accident simulat s’ha produït fora del recinte aeroportuari, s’ha localitzat dins del radi de 8 km inclòs en l’àmbit d’actuació del Pla d’Emergència de l’Aeroport. Atesa la magnitud de l’emergència, s’han activat les sales d’atenció i gestió de l’emergència necessàries previstes en el Pla, entre les quals hi ha la Sala d’Afectats del Costat Terra, la Sala de Familiars, la Sala d’Afectats i Familiars de la Tripulació, la Sala de Crisi i la Sala de Filiació.
Paral·lelament, s’ha constituït a l’aeroport el Comitè de Crisi, format pel Departament d’Interior i Seguretat Pública —representat pel subdirector de Planificació Sergi Delgado, com a màxima autoritat de protecció civil—, la Delegació del Govern —representada pel delegat del Govern José Crespín—, la Direcció de l’Aeroport, la Delegació de la Generalitat a Barcelona, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, amb membres de les companyies aèries i dels agents d’assistència en terra (handling). També s’hi han incorporat representants de Protecció Civil de la Generalitat, de Mossos d’Esquadra, de Bombers de la Generalitat, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). A la sala de crisi s’ha fet el seguiment coordinat de la situació i s’ha elaborat el pla de continuïtat.
Salvament Marítim ha coordinat operativament les tasques de recerca i rescat desenvolupades al mar i l’evacuació de les persones afectades fins al Port de Barcelona, amb ajuda d’unitats marítimes pròpies i unitats marítimes d’altres organismes.
Capitania Marítima de Barcelona ha coordinat les actuacions de salvament marítim dins de l’estructura general de resposta a l’emergència.
El Port de Barcelona i la Policia Portuàriahan intervingut en la recepció de les persones evacuades des del mar, l’habilitació de l’àrea sanitària i l’organització dels accessos per a les ambulàncies i altres vehicles d’emergència.
Els serveis de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat han treballat de manera coordinada per donar resposta a l’emergència. Sobre el terreny, l’executiu de servei, com a responsable del Lloc de Comandament Avançat (PMA), ha coordinat les actuacions dels equips desplegats, entre els quals hi ha el Servei de Salvament i Extinció d’Incendis (SSEI), encarregat de les tasques de salvament i rescat; el Servei Mèdic Aeroportuari (SMA), responsable de l’atenció sanitària a les persones ferides, i el Servei de Pista i Plataforma (SPP), que ha col·laborat a facilitar els mitjans, recursos i suports necessaris per a l’actuació dels equips d’emergència.
El cap de sala del Centre de Gestió Aeroportuària (CGA), com a responsable del Lloc de Comandament Principal (PMP), ha fet el seguiment de la situació i ha coordinat i canalitzat la informació necessària per a la gestió global de l’emergència. Juntament amb ell, els diferents equips de Temps Real que integren el PMP han desenvolupat les funcions pròpies dels seus àmbits respectius per donar resposta a l’emergència: CECOPS, coordinant l’operativa i les comunicacions; CEMANT, supervisant les instal·lacions i coordinant les actuacions de manteniment necessàries; DTIC, garantint el funcionament dels sistemes tecnològics i de comunicacions, i Serveis Aeroportuaris (SSAA), coordinant l’atenció als passatgers i el funcionament de les sales destinades a les persones afectades i als seus familiars. Tot plegat, d’acord amb l’estructura de coordinació, comandament i comunicació establerta en el Pla d’Emergència.
La resposta s’ha completat amb l’actuació de la companyia aèria i el seu agent d’assistència en terra, que han tingut un paper essencial tant en l’atenció a les persones afectades i als seus familiars com en la coordinació de l’emergència. A més de proporcionar-los assistència, informació i acompanyament, han estat representats en el Comitè de Crisi i han participat en la coordinació i la presa de decisions juntament amb la resta d’organismes i serveis implicats.
La Guàrdia Civil ha participat amb un equip format per personal del Servei Marítim Provincial (SEMAR), agents de les Unitats Fiscal i de Fronteres de l’Aeroport (UFFA) i del Port (UFFP) de Barcelona, agents del servei d’informació i de policia judicial, especialistes del servei Cinològic (guia i ca) i del servei de desactivació d’explosius (TEDAX), així com equips de drons i contra-drons (PEGÀS). Guàrdia Civil lidera la recerca i instrucció de diligències penals per accident aeri amb víctimes, realitzant l’aixecament de cossos i la identificació oportuna de les víctimes. Personal de la Guàrdia Civil ha col·laborat a la sala d’afectats i familiars.
D’altra banda, la Policia Nacional,amb un equip format per 9 agents del Punt Fronterer de l’Aeroport i 4 del Punt Fronterer del Port de Barcelona, s’ha encarregat de les operacions en la zona d’arribades, encarregant-se de la recepció dels ocupants de l’aeronau accidentada, de la seva identificació i control documental i d’estrangeria, per poder ser posteriorment posats en contacte amb els seus familiars.
La Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, d’acord amb el que preveu l’AEROCAT, també ha aportat la presència de la responsable de Protecció Civil.
Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han practicat l’establiment del SISCOM 4, el nivell d’emergència requerit en grans emergències, amb l’afegit del desplegament d’oficials d’enllaç amb la Sala de Crisi de l’aeroport, Salvament Marítim i el SEM; l’establiment de sistemes d’emissores per coordinar sales i comandaments superiors dels diferents cossos implicats en l’operatiu i el desplegament de dotacions necessàries per al rescat de les víctimes.
L’escenari del simulacre ha previst per als Bombers de la Generalitat el rescat de 4 víctimes a l’aigua i 11 a la platja del Prat. L’objectiu de l’exercici ha estat practicar la coordinació amb Salvament Marítim i el traspàs de les víctimes al SEM.
Els Bombers de la Generalitat han destinat a l’exercici 10 dotacions, la Unitat de Comandament Mitjana, efectius de GRAE Subaquàtic i personal sanitari.
Els Mossos d’Esquadra, com a cos responsable de la seguretat pública de la infraestructura, s’han encarregat de les actuacions operatives i de coordinació establertes al Pla d’Emergència Aeronàutica (AEROCAT). D’acord amb el desplegament i l’assignació de funcions de l’Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària (ARSA) s’ha articulat:
- Sala de Crisi (Comitè de Direcció – CGA Terminal 1): el Cap de l’ARSA ha garantit la presa de decisions conjuntes al màxim nivell i la interfase operativa entre els mitjans propis de l’aeroport i els mitjans externs desplegats.
- Coordinació operativa a la zona pública (Centre de Comandament Avançat i Punt de Trànsit): el Sotscap de l’ARSA, amb el suport directe del Cap de Torn, ha dirigit i supervisat totes les actuacions policials a la zona pública aeroportuària.
- Coordinació regional i recursos de suport (GARRAF 5): el Cap de Torn Operatiu de la Regió Policial Metropolitana Sud (RPMS) ha gestionat i supervisat els recursos policials externs de suport en l’activació del pla.
- Gestió i seguretat de les sales d’atenció a l’emergència:
- Sala de Familiars de Passatgers (Cantina T1): constitució de la sala, coordinació amb PECO i RAAV d’AENA, acollida, filiació (mitjançant l’aplicació GSR) i preservació de la privacitat, a càrrec del Cap de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) amb el suport de l’OAC, l’ORC i l’OS.
- Sala de Familiars de la Tripulació (Sala Magna del Complex Aeroportuari): atenció diferenciada i reservada, identificació i suport als familiars de la tripulació a càrrec del Cap de la USC amb suport de l’OS i l’OAC.
- Sala d’Afectats – Zona Pública (Sala d’Exposicions T2): acollida, filiació, control d’accessos i gestió (en col·laboració amb el SEM) dels passatgers il·lesos o que no requereixin atenció hospitalària immediata, sota la responsabilitat del Cap de la Unitat d’Investigació (UI) o del Cap de l’OS, amb el suport d’efectius de la UI i del grup FURA.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)ha participat en el simulacre d’activació del Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT) en l’entorn de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, amb l’objectiu d’entrenar i avaluar la seva capacitat de resposta davant un incident de múltiples afectats d’elevada complexitat i amb dos focus assistencials simultanis.
La resposta del SEM s’ha iniciat des de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS), on, després de rebre l’alerta i la informació inicial, l’incident s’ha identificat com potencialment complex (IPC). A partir d’aquest moment s’ha activat un Equip de Primera Resposta (EPR) i s’han mobilitzat els primers recursos cap a la zona. L’arribada de la primera unitat del SEM ha permès obtenir una valoració directa de l’escenari i facilitar a CECOS la informació necessària per al redimensionament progressiu del dispositiu i mobilització dels recursos adequats a la magnitud i característiques de l’incident.
Les víctimes s’han evacuat cap a dos punts diferenciats, la Platja del Prat i el Port de Barcelona, on el SEM ha organitzat dues estructures assistencials per a la recepció, classificació, atenció i posterior evacuació dels pacients. Cada focus ha comptat amb la seva pròpia estructura de coordinació, integrada sota un comandament sanitari global de l’incident i en coordinació amb els responsables de la resta de serveis participants.
En totes dues àrees assistencials, els equips del SEM han realitzat la classificació i atenció dels afectats, prioritzant especialment aquells pacients que han requerit tractament quirúrgic emergent i l’evacuació dels quals han hagut de realitzar-se amb més rapidesa cap a centres amb capacitat resolutiva. En paral·lel, la CECOS ha coordinat la prealerta hospitalària, l’assignació de destins i el seguiment dels recursos mobilitzats, mantenint la coordinació amb la resta de grups operatius implicats en l’emergència.
L’escenari ha inclòs 27 persones afectades de totes les edats amb diferents nivells de gravetat. En total el SEM ha atès 8 persones en estat greu, 10 en estat menys greu i 9 en estat lleu, reproduint una situació assistencial complexa i amb necessitats clíniques diverses.
El SEM ha participat en aquest simulacre amb un total de 28 unitats: 5 ambulàncies de Suport Vital Avançat (SVA), 6 ambulàncies de Suport Vital Bàsic (SVB), 1 Equip de Comandament Operatiu (ECO), 2 Unitats d’Intervenció i Suport (UIS), 2 ambulàncies d’Alta Complexitat per a adults i pediatria, 2 unitats de Suport Logístic Sanitari (SLS), 6 unitats de logística i 4 equips de psicòlegs que han ofert atenció psicològica a familiars i afectats en els espais habilitats en l’aeroport. A més, també hi han participat dos comandaments del SEM.
L’Ajuntament i la Policia Local del Prat de Llobregat han col·laborat en la gestió de la zona de platja i el control de l’espai públic afectat pel simulacre; la carretera de la Platja (B203), des de la Granja de La Ricarda fins el Centre Municipal de Vela. S’ha habilitat l’aparcament de residents a la zona de la platja per poder fer les maniobres durant el simulacre, la ubicació del Centre de Comandament Avançat (CCA), així com dels vehicles que han intervingut. Tres patrulles de la Policia Local han controlat els accessos a la zona, un sergent s’ha integrat a la Sala de crisi del propi aeroport, i un caporal i un agent al CCA. Des de Protecció Civil, s’ha activat el Pla d’Actuació Municipal (PAM) i s’ha constituït el CECOPAL a Prefectura de la Policia Local per fer el seguiment. També s’han organitzat les terminals per poder connectar-se a la xarxa RESCAT durant el simulacre.
Protecció Civil de la Generalitat ha coordinat el grup logístic de l’AEROCAT, que té entre les seves funcions l’atenció psicosocial a les persones afectades i als seus familiars. El responsable de l’operativa territorial (LIOT) n’ha assumit la coordinació sobre el terreny, i en el grup hi ha participat un Equip de Resposta Immediata en Emergències (ERIE) d’intervenció psicosocial de la Creu Roja. La subdirectora general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Imma Solé, ha exercit les funcions de persona de contacte amb les víctimes i els seus familiars (PECO).
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha activat el Pla AEROCAT, ha donat suport a la direcció del pla i ha convocat el Comitè Tècnic, que s’ha reunit a l’aeroport. També ha avisat els grups actuants i ha mantingut el contacte amb l’aeroport, el Port de Barcelona i les sales de coordinació dels operatius. L’exercici ha permès comprovar la integració de l’AEROCAT amb el Pla d’Emergència de l’Aeroport i la coordinació amb el Pla d’Autoprotecció del Port de Barcelona i el Pla d’Actuació Municipal del Prat de Llobregat.
El personal de l’operativa territorial s’ha desplegat al Centre de Comandament Avançat (CCA) de la platja del Prat, al punt d’atenció a les persones afectades del Port de Barcelona, al Comitè Tècnic i a les sales d’afectats i de familiars de l’aeroport. Des d’aquests punts ha recollit i traslladat al Comitè Tècnic la informació sobre el nombre de persones afectades, la seva identificació, la classificació sanitària i els centres de destinació.

