Entrem a l’IRB de Lleida per conèixer què és el Biobanc

Entrem a l’IRB de Lleida per conèixer què és el Biobanc.

 

Al cor de l’Institut de Rercerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) hi ha el Biobanc, una sala amb deu congeladors a 80 graus sota zero que guarda tot tipus de mostres per als investigadors. Hi hem entrat.

Ordre, protocol i organització. Són els tres conceptes més repetits al Biobanc de l’IRB de Lleida. I és que sense ordre, protocol i organització cap científic podria trobar una mostra minúscula guardada en congeladors que treballen a 80 grans sota zero, en desenes de caixes que omplen lleixes i calaixos, tots congelats amb nitrogen líquid. Concretament són deu congeladors que poden guardar, cadascun, 50.000 mostres. En total, actualment el Biobanc compta amb prop de 350.000 mostres de 23.000 pacients.

El Biobanc, en funcionament des del 2003 i acreditat pel Departament de Salut i pel Registre Nacional de Biobancs de la Carlos III des del 2013, conté mostres de tot tipus: des de teixits, tumors, sang, orina, femta o líquids. Explica Maria Ruiz, coordinadora del Biobanc de l’IRB Lleida, que el Biobanc conté col·leccions de malalties oncològiques, neurològiques, neuroplàsiques, respiratòries, cardiovasculars i intestinals. Serveixen aquestes mostres per a la investigació, per a l’anàlisi, per tenir exemples, i per seguir avançant en la lluita contra les malalties.

A innovar i ser eficients als nostres temps, i mostra d’això és el registre de mostres covid, tan necessària al llarg d’aquests anys, i que han servit, també des de l’IRB Lleida, per donar una resposta àgil i diligent a una necessitat mundial.I com s’alimenta, un Biobanc? Dels pacients. De la rutina assistencial, sense cap altre intervenció que el fet de signar un consentiment durant l’estada hospitalària. Quan un pacient signa la conformitat de participar anònimament al Biobanc, el mateix circuit assistencial s’encarrega d’extreure una mostra per al Biobanc.

Per exemple si el pacient és operat, se li extreu un tumor, o sang en una anàlisi. Automàticament, sense cap altra molèstia, la mostra entra a dins del Biobanc, i passa a estar disponible per a tota la comunitat científica.El Biobanc de Lleida, a part de les mostres humanes també en té d’animals, concretament de ratolins i de porcs. Si un científic investigador volgués analitzar mostres d’aquests dos animals, el Biobanc de l’IRB Lleida l’hi podria proporcionar.

I és que tots els cinquanta biobancs de la xarxa estatal es comuniquen entre si per donar cobetura científica a tot arreu. Això ha canviat al llarg dels anys. Abans, tal com explica Ruiz, “els investigadors tenien les seves col·leccions particulars guardades als seus congeladors propis, ara els investigadors tenen en el seu poder un mostrari gairebé il·limitat”.Un cop es rep una petició d’algun centre investigador, els tècnics de laboratori, entre els quals hi ha especialistes en anatomia patològica, personal de biomedicina, biotecnologia i en bioquímica, fan possible l’extracció, cura i enviament.

ENTREVISTA a María Ruiz, doctora en bioquímica i coordinadora del Biobanc de l’IRB

• Com es pot col·laborar al Biobanc? Tothom pot donar? Sí, tothom ho pot fer, però encara no està del tot estès a nivell social. No és tan conegut popularment com el fet de donar sang. Però els pacients són molt receptius per donar, ja que no els afecta en res. Els 90% dels pacients als quals ho proposem estan encantats de participar-hi i que puguem recollir mostres seves.

• Això sí, sense haver de fer res extra. Sí, dins de la seva rutina hospitalària. Si hi ha una operació el personal s’encarrega que una part de l’extracció es guardi per al Biobanc, per a futures investigacions. Tot anònim.

• No se sap res, del pacient? Se saben dades com l’edat i el gènere. Això ens fa falta a l’hora de poder indexar els continguts, i perquè els investigadors ens solen demanar mostres per gènere o edats, per tal d’afinar la investigació.

• Hi ha algun tipus de mostra que en tingueu escassetat? Potser tenim poques mostres de metàstasi. El que fem és que, quan ens en demanen, les dividim en fragments més petits.

• I la conservació? Caduquen, les mostres? Les mostres no caduquen. Ara el que s’està investigant és saber si amb els anys perden propietats. Un cop es treuen del congelador es poden tornar a descongelar, però no és òptim. El que solem fer és fer talls per mantenir mostres congelades.

El Biobanc IRBLleida és la unitat responsable de la gestió de les mostres i les dades associades destinades a recerca. Aquesta gestió inclou tots els processos de recepció, processament, conservació i cessió a la comunitat científica de les mostres biològiques, garantint en tot moment la qualitat i la traçabilitat, en compliment de la legislació vigent. Aquest servei cientificotècnic sorgeix de la necessitat de donar suport a la recerca biomèdica tant del sistema sanitari de la regió de Lleida com de la Universitat de Lleida. Les mostres biològiques conservades al Biobanc procedeixen principalment de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida.