“La XRAD és una de les xarxes de radar més denses del món, però després de vint anys en funcionament cal renovar-ne la tecnologia i fer un nou salt endavant”, explica Roger Vendrell, cap de l’àrea de Sistemes d’Observació Meteorològica. El principal canvi és que els radars passaran d’un sistema de polarització simple, en el qual l’emissió de les ones radar retorna una imatge en horitzontal dels fenòmens meteorològics com la pluja, la pedra o la neu, a un sistema de polarització dual, que permetrà que aquesta visió sigui en horitzontal i en vertical. “Serà com si de sobte ens poséssim unes ulleres 3D, així que podrem inferir molt més acuradament la morfologia i densitat de les partícules d’aigua d’una tempesta i distingir millor si són gotes d’aigua, de neu, d’aigua neu o calamarsa”, apunta Vendrell. Aquesta millora en les imatges del radar permetrà fer millors estimacions de pluja acumulada durant una tempesta, identificar les capes de fusió de la neu i, fins i tot, estimar la mida de la pedra en un episodi de temps violent. El primer pas d’aquesta transformació serà la renovació de la Panadella, perquè ocupa una posició central en el territori i, un cop renovat, cobrirà molt millor les apagades dels altres tres radars.

L’ús més conegut d’aquests instruments de teledetecció és que permeten saber a on està precipitant, amb quina intensitat i seguir l’evolució de ruixats i tempestes. No obstant això, els productes que es generen a partir de les imatges del radar són cada cop més utilitzats per altres fins més enllà de la meteorologia, com el seguiment dels incendis per saber a quina altitud arriba la columna de fum i en quina direcció, i el seguiment d’ocells i insectes en agroecologia.

“Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una de les eines més importants per a la vigilància meteorològica i per a la gestió d’emergències relacionades amb els episodis de pluja i de convecció profunda i, per tant, ha de ser la més innovadora i potent possible per cobrir les necessitats actuals del país”, defensa la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca.

Més potència, més dades

A més de la millora en la polarització, els nous radars passaran d’emetre polsos electromagnètics d’un màxim de potència de 7,5 kW a 200 kW. Per una banda, aquesta modificació permetrà que el senyal radar arribi més lluny en travessar zones de precipitació intensa i que detecti zones de precipitació més feble, podent fer una estimació més bona de la intensitat de la tempesta i detectar millor els patrons que van associats a temps violent. Per altra banda, les dades que es generin tindran major resolució.

“Passarem d’un “zoom” de les dades d’1 km a 300 m i tindrem més horitzó per obtenir dades, cosa que implica que puguem cobrir zones més allunyades”, segons el cap de Sistemes d’Observació Meteorològica. Aprofitant que les dades que s’obtindran seran de més qualitat i abast, des del Meteocat es canviarà l’estratègia d’escaneig dels radars.

Actualment, els radars de l’XRAD prenen dades de 16 elevacions diferents, des dels 0,6° fins als 27°. El procés es repeteix cada 6 minuts. Ara es passarà a fer cada 5 minuts, és a dir que es passarà de 10 a 12 escanejos complets en 1 hora. Tot plegat permetrà fer un seguiment dels episodis de precipitació i de temps violent més acurat.

Així mateix, aprofitant la renovació, es canviarà la freqüència en què operen els radars de Vallirana i de Puig d’Arques per evitar les interferències que es generen, principalment, a causa de xarxes wifi de la zona.

Una renovació esglaonada

La renovació es farà de manera esglaonada, aturant d’un en un els radars a fi i efecte de reduir les afectacions, tant a la imatge composta com als productes derivats. Es calcula que cada radar estarà aturat uns quatre-cinc mesos, perquè abans d’instal·lar el nou model de radar cal fer obres d’adaptació i millora dels edificis que allotgen els radars.

El primer de la seqüència serà el radar de la Panadella, que es va instal·lar el 2003 i que se situa a prop de la Creu del Vent (793 m), al municipi de Montmaneu, a l’Anoia. El radar està situat en un edifici de 23 m d’altura i té la posició més central de la XRAD, motiu pel qual serà el primer a aturar-se, ja que, un cop renovat, i amb un abast més extens, cobrirà molt millor les apagades dels altres tres radars. A més, tot i no tenir aquest radar en actiu, la resta de radars fan un escaneig de llarg abast (250 km) que arriba a cobrir tot el territori, que és el punt de partida en la vigilància meteorològica i que es mantindrà durant les obres.

Pel que fa a la detecció de temps violent associat a les tempestes, les dades de la xarxa LLAMPEC, que el Meteocat gestiona en coordinació amb la UPC, mostren una bona relació amb la informació que proporcionen els radars meteorològics. Això permet utilitzar les dades dels llamps com a indicador de l’activitat i l’evolució de les tempestes. D’aquesta manera, pot ajudar a fer el seguiment de les tempestes i a detectar possibles episodis de temps violent fins i tot en zones amb menor cobertura radar.