2. Adaptació a protecció civil dels llindars d’avís de perill de pluja del MeteoCat

Un dels principals canvis del pla INUNCAT és la inclusió d’un nou llindar de precipitació vinculat als avisos de perill meteorològic del Servei Meteorològic de Catalunya. El nou llindar respon a les necessitats del sistema de protecció civil de Catalunya per fer front a episodis de risc d’inundacions i comporten una evolució dels actuals models per facilitar la detecció d’impactes, és a dir, perquè els organismes de conca puguin identificar les possibles inundacions. D’aquesta manera, comporta un canvi de paradigma per passar de previsió de pluja a previsió d’inundacions, definint llindars que responen a diferents tipologies d’inundacions: per precipitació in situ i insuficiència drenant del terreny en zona urbana, per creixement sobtat i desbordament de rius i per creixement lent de grans conques.

El nou llindar respon a l’anàlisi de les inundacions al llarg dels últims anys. Així, s’ha definit a partir d’un estudi desenvolupat per la Direcció General de Protecció Civil en què s’han correlacionat els episodis d’inundacions significatius i les dades de danys reportats pel Consorci de Compensació d’Assegurances amb les dades registrades de pluja facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya per al període 2012 – 2020.

El nou llindar és:

• Incorporació d’un nou llindar de 3 hores (anomenat d’intensitat acumulada) per preveure inundacions sobtades per desbordament de cursos fluvials petits i mitjans. Es crea un nou llindar de pluja durant tres hores anomenat d’intensitat acumulada per identificar episodis de precipitació persistent que poden acumular quantitats importants en poques hores. Aquest llindar permetrà preveure inundacions sobtades que causen danys importants, tant en conques petites i mitjanes (amb temps de concentració d’entre 1 i 6 hores), com “in situ”. Els valors fixats per al nou llindar SMP 3-horari són de 60 l/m2 per al llindar baix i 90 l/m2 per al llindar alt. Per a la validació d’aquest nou llindar també s’ha elaborat un estudi per identificar les precipitacions associades a inundacions en rieres del litoral.

El nou llindar conviurà amb els ja existents:

• Llindar de pluja en 30 minuts (anomenat actualment d’intensitat) per preveure inundacions de zones urbanes o amb drenatge insuficient: L’objectiu d’aquest llindar és identificar i alertar d’episodis de precipitació de molt curta durada i alta intensitat que puguin causar inundacions pluvials “in situ” per insuficiència drenant en zones urbanes i també en cursos fluvials molt petits, rieres, barrancs i àrees susceptibles a dinàmica torrencial. Es mantenen els valors actuals sense modificacions.
• Llindar de pluja de 24 hores(anomenat actualment d’acumulació) per preveure inundacions per desbordament de rius grans. Es tracta del llindar de referència per identificar episodis de precipitacions que poden donar inundacions associades a desbordament de cursos fluvials de conques grans (amb temps de concentració superiors a les 6 hores) que reaccionen progressivament a les precipitacions, de manera que en general es corresponen amb inundacions lentes. Propi de llevantades i altres fenòmens meteorològics similars. Es mantenen els valors actuals sense modificacions.

3. Adequació de l’estructura operativa per la resposta a escenaris de catàstrofe

En l’àmbit de l’estructura organitzativa de resposta s’han fet millores tant pel que fa als grups d’actuació (operativa i comandament sobre el terreny) com sobretot al comitè d’emergències (direcció i coordinació general).

Un dels canvis més rellevants és la reconversió de l’actual Grup d’Avaluació Hidrometeorològica, que deixa de ser un grup d’actuació (o operatiu) i passa a integrar les seves funcions en el Comitè Tècnic de Seguiment del Risc per tal de reforçar la traçabilitat de tota la informació del risc d’inundacions des del Comitè d’Emergències, sense perdre la capacitat de fer avaluació sobre el terreny quan sigui necessari.

D’aquesta manera es garanteix que la informació dels organismes de conca (ACA, Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i Confederació Hidrogràfica del Xúquer), i també del Servei Meteorològic de Catalunya, està disponible en l’àmbit del Comitè d’Emergències per anticipar les possibles inundacions i facilitar a la direcció del pla INUNCAT la determinació de les mesures de protecció de la població necessàries.

En el marc de les millores del Comitè d’Emergències, on se situa la direcció del pla, cal destacar els canvis següents:

• S’ha previst la delegació d’urgència de la direcció del pla INUNCAT (consellera d’Interior i Seguretat Pública) en la persona titular de la Direcció General de Protecció Civil per poder aplicar mesures de protecció a la població de forma urgent quan sigui necessari.
• S’ha establert el caràcter d’òrgan col·legiat del Consell Assessor i del Comitè Tècnic de Seguiment del Risc d’Inundacions per facilitar la seva funció i la traçabilitat dels acords.
• S’ha reforçat la figura del Comitè Tècnic de Seguiment del Risc d’Inundacions com a òrgan tècnic adscrit al CECAT per donar suport a la direcció del pla en la valoració dels elements de risc i la presa de decisions de mesures de protecció de la població.
• S’han incorporat estructures de coordinació territorialdels organismes de la Generalitat de Catalunya per facilitar la identificació d’impactes i prioritats territorialment i canalitzar-les cap a la direcció del pla (consells assessors territorials coordinats per delegats del Govern); aquesta estructura és necessària en escenaris de simultaneïtat i de grans afectacions arreu del territori per establir prioritats en la resposta i gestió dels recursos i per identificar recursos addicionals necessaris.
• S’ha previst el Grup d’Assessorament Jurídic per valorar jurídicament les propostes de mesures restrictives i tramitar les resolucions corresponents tal com ja es preveu en altres plans recentment revisats com ara l’INFOCAT.
• S’ha reforçat el rol del CECAT com a òrgan de coordinació general amb la previsió d’un dispositiu operatiu en fase d’emergència (presència a la sala CECAT d’enllaços dels organismes coordinadors dels grups d’actuació i d’altres que escaiguin).
• S’ha incorporat la unitat de comandament en l’escenari de simultaneïtat per tal d’optimitzar les actuacions operatives sobre el terreny quan siguin necessaris diversos centres de comandament avançat (CCA).

4. Millora dels processos de presa de decisions per la protecció de la població

Pel que fa a l’operativa del pla s’han millorat els processos de presa de decisions de mesures de protecció de la població, especialment les de caràcter preventiu, però també les d’emergència en cas d’afectacions. Per fer possible aquesta millora s’han fet diversos canvis:

• S’han reforçat els processos i mecanismes de previsió i vigilància hidrometeorològica tot concretant el contingut dels avisos meteorològics i hidrològics, les actuacions dels organismes de conca i del Servei Meteorològic de Catalunya, i les seves responsabilitats
• S’han revisat i millorat els criteris per posar en marxa les diferents fases del Pla INUNCAT així com els processos de previsió i vigilància hidrometeorològica. Els criteris per determinar la fase del pla tenen en compte els nous llindars de perill meteorològic i la vulnerabilitat de la zona avisada.
• S’ha establert el procediment d’activació formal del pla
• S’ha millorat, simplificant i concretant, les actuacions a desenvolupar en cada fase del pla
• S’han incorporat les alertes de protecció civil a la població i els criteris d’enviament
• S’han ampliat i concretat les mesures de protecció a la població i s’ha especificat el flux de presa de decisions i els responsables de fer la proposta de les mesures i de determinar la seva aplicació en cada cas, garantint la coordinació entre les actuacions operatives sobre el terreny i el comitè d’emergències, on resideix la direcció del pla. Entre les millores cal destacar:
• S’han definit els criteris per determinar l’evacuació.
• S’han diferenciat les mesures preventives i les d’emergència concretant els processos de presa de decisions i responsabilitats específics en cada cas.
• En l’àmbit de les mesures d’emergència s’han detallat els processos per establir el confinament i l’evacuació, i també s’ha incorporat un procediment per a la decisió d’aquestes mesures sobre el terreny a través del CCA o del seu coordinador (Grup d’Intervenció) quan sigui necessari fer-ho de forma urgent per raó del risc imminent o en curs.
• En l’àmbit de les mesures preventives s’ha vinculat la seva proposta al comitè d’emergències. Així mateix, s’han ampliat les mesures incorporant la limitació de la mobilitat interurbana en situacions en què el confinament no està justificat però cal reduir la mobilitat a vies interurbanes per reduir el risc. També s’ha incorporat la suspensió d’activitats i la limitació d’accés als serveis públics i privats i determinats béns, atès que són mesures recollides a la legislació de protecció civil.
• S’han concretat les mesures d’autoprotecció de la població diferenciant les actuacions preventives abans de la inundació i les actuacions un cop es produeixen afectacions
• S’han incorporat les mesures d’atenció als animals i de protecció dels béns patrimonials
• S’ha reforçat el procediment de coordinació amb l’Administració General de l’Estat per a la mobilització de recursos extraordinaris de la seva titularitat o d’altres estats.

5. Reforç del rol municipal

S’ha reforçat el rol dels municipis en el marc de l’estratègia de desplegament de la protecció civil local 2025 – 2027 definida en l’Acord de Govern de 5 de novembre de 2024. Per això s’han simplificat i detallat les actuacions que han de desenvolupar i s’han concretat les accions a desenvolupar pels municipis en cada fase, tot emfatitzant les preventives. També s’han millorat els processos i mecanismes de coordinació entre els plans municipals i el Pla INUNCAT, especialment pel que fa a les mesures de protecció a la població, reconeixent i facilitant l’àmbit de decisió municipal (tant la seva competència com responsabilitat) però alhora garantint que es fa de forma coherent amb les actuacions i valoració del risc per part de la Generalitat a través del Pla INUNCAT. En aquest sentit, s’ha reforçat la coordinació de les autoritats de protecció civil a través del contacte dels centres de coordinació municipal (CECOPAL) amb el CECAT.

6. Incorporació de la fase de rehabilitació

Finalment, en l’àmbit operatiu, cal destacar la incorporació de la fase de rehabilitació. Aquesta fase correspon a les actuacions de rehabilitació urgent dels serveis bàsics, tal com estableix la normativa de protecció civil. S’ha observat la seva importància en les últimes grans emergències per inundacions, i per aquesta fase s’han definit les funcions a desenvolupar per cada grup d’actuació, la coordinació general de la Generalitat a través del CECAT, la responsabilitat dels titulars dels serveis bàsics privats i dels gestors dels serveis públics, la iniciativa i coordinació que han d’exercir els municipis i la interfase amb la fase d’emergència quan encara hi hagi afectacions i riscos greus i calgui disposar d’un CCA desplegat.