L’ESTRATEC contempla una vintena de mesures. Entre elles, hi ha actuacions de diagnosi i coneixement per identificar les dependències tecnològiques i reforçar les capacitats internes, com ara l’elaboració d’un mapa integral de proveïdors, l’anàlisi de la governança dels projectes, la identificació del talent tecnològic i l’inventari d’infraestructures digitals i recursos propis.

També preveu accions per reforçar la resiliència dels serveis públics digitals, com el desplegament de protocols de continuïtat dels serveis crítics, la integració del sector públic als models corporatius TIC i de ciberseguretat i la implantació d’estàndards en àmbits estratègics com la intel·ligència artificial.

Així mateix, preveu l’impuls d’infraestructures i capacitats tecnològiques pròpies. S’hi engloben iniciatives ja en marxa com el desenvolupament de centres de processament de dades, la gigafactoria europea, la xarxa pública de fibra òptica o l’Anell Quàntic de Barcelona, i activar projectes en tecnologies avançades, tant propis com amb les universitats, centres de recerca i l’ecosistema innovador.

Finalment, es defineixen mesures de desenvolupament normatiu i de governança, com la creació d’un observatori del marc regulador, la incorporació de criteris de risc geopolític en la contractació tecnològica, el reforç de la identitat digital i l’impuls de la formació i capacitació interna per garantir l’alineament de tota l’organització.

Un núvol públic per protegir la informació i els serveis públics

Una de les actuacions destacades emmarcades en l’ESTRATEC és la creació d’un núvol públic sobirà. Es tracta d’una nova infraestructura d’emmagatzematge de dades que estarà situada a Catalunya, connectada a la resta d’infraestructures de connectivitat públiques del país i operada exclusivament dins del marc regulador europeu. El Govern, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), n’ha licitat avui el desplegament.

Operarà sota jurisdicció exclusivament europea i aplicarà el nivell més alt de sobirania digital acreditable avui dia, reduint la dependència d’operadors externs i garantint la protecció de la informació pública. El projecte suposa una inversió de 481 milions d’euros en vuit anys, la més important dels últims anys en infraestructures digitals. Entrarà en funcionament el segon semestre de 2027 i allotjarà inicialment el 40% dels serveis i les dades de la Generalitat, amb una implantació que s’ampliarà progressivament.

Aquesta nova infraestructura esdevindrà una peça clau per accelerar la transformació digital de l’Administració, facilitar el desplegament de nous serveis digitals i reforçar el control sobre les dades públiques en un context de creixent complexitat geopolítica i tecnològica. I contribuirà a consolidar Catalunya com a referent en serveis digitals alineats amb les estratègies europees de sobirania digital.