Abans de l’arribada de les unitats del SEM, en un 48% de les aturades, que es produeixen fora d’un centre sanitari, l’afectat rep maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) per part dels testimonis que l’han presenciat. Això representa una gran millora, que es tradueix en un increment del 8% en només 2 anys (de 2022 a 2024). A més, en el mateix període, l’ús d’un desfibril·lador extern automàtic (DEA) per part de personal no sanitari ha augmentat del 6% al 9,4%.

Aquest increment de la intervenció precoç dels primers testimonis, sumat a la resposta del SEM, contribueix a millorar els resultats dels pacients: la supervivència hospitalària amb bon estat neurològic ha passat del 9% al 12%.

El cap de la Sala Granvia de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM, el Dr. Xavier Jiménez Fábrega, destaca que “la rapidesa és determinant: cada minut que passa sense iniciar maniobres de reanimació redueix aproximadament un 10% les possibilitats de supervivència. Per això, la participació dels primers testimonis és una peça fonamental, ja que les possibilitats de supervivència de l’afectat augmenten entre 2 i 3 vegades si s’actua en els primers minuts”

Des de la CECOS del SEM, un/a metge/ssa o una infermera proporciona instruccions precises per fer la valoració i iniciar les maniobres de reanimació a l’instant, indicant com col·locar-se al costat de la persona afectada i marcant el ritme de les compressions. A més, si hi ha altres persones presents, les orienta perquè localitzin el desfibril·lador extern automàtic (DEA) més proper. D’aquesta manera, mentre una persona realitza RCP, una altra pot anar a buscar el dispositiu, traslladar-lo fins al lloc de l’emergència i col·locar-lo seguint les indicacions rebudes. L’inici de l’assistència sanitària des de la CECOS és clau i té un impacte directe en les possibilitats de supervivència del pacient. “Cal passar a l’acció i deixar-se guiar pels professionals” afirma Jiménez Fábrega.

“Els primers minuts i les primeres mans marquen la diferència”, destaca el Dr. Youcef Azeli, metge del SEM i investigador principal del RAIMCAT. “Segons les dades del registre RAIMCAT, l’any 2022 un de cada quatre supervivents recuperava el pols abans de l’arribada de les ambulàncies de Suport Vital Avançat del SEM. El 2024 aquesta xifra ja és d’un de cada tres”.

“Vaig seguir les indicacions del SEM perquè mai havia fet una RCP”

El passat mes de juliol, l’Albert va patir una aturada cardiorespiratòria mentre era a casa amb la seva parella, la Núria. El que havia de ser un vespre tranquil va canviar sobtadament en qüestió de segons.

“Estàvem asseguts al sofà mirant una sèrie, súper relaxats, i de cop vaig sentir una respiració estranya. Me’l vaig mirar i ja vaig veure que pintava malament. S’estava tornant morat”, recorda la Núria.

Va trucar immediatament al 112, qui va activar el SEM. A l’altra banda del telèfon, una infermera del SEM la va anar guiant pas a pas per iniciar les maniobres de reanimació. “Jo estava desesperada demanant que enviessin una ambulància ràpidament”. Des de la CECOS, la Berta, infermera del SEM, va anar fent preguntes a la Núria per tal de fer la valoració sanitària i, a continuació, va guiar-la per fer les compressions toràciques. “Ens marcava el ritme del massatge cardíac i vam seguir totes les pautes que ens anava donant”, explica.

La Núria no havia fet mai una reanimació cardiopulmonar. “Vaig seguir les indicacions del SEM perquè mai havia fet una RCP”, recorda. Malgrat la por i la incertesa, va decidir actuar. “Jo tenia molta por. Estava desesperada i només pensava que arribés l’ambulància, però en aquell moment hem de deixar la por de banda perquè no ets tu l’important, sinó la persona que s’ha desplomat”, afirma.

Per això anima qualsevol persona que es trobi en una situació similar a no quedar-se bloquejada: “Pitjor no pot anar. Val més fer alguna cosa que pugui millorar la situació, perquè si no fas res allò està perdut. Potser estàs de sort i reverteixes la situació”. I resumeix així el seu consell: “Deixar la por, llançar-se de cap a la piscina, escoltar el que et diu el sanitari i esperar que arribi l’ambulància”.

La seva actuació immediata, juntament amb la intervenció dels professionals del SEM, va resultar determinant perquè l’Albert pogués ser reanimat i avui estigui recuperat i sense seqüeles neurològiques.

Setmanes després de l’incident, la parella es va retrobar amb els professionals que van intervenir en el servei, i això els va permetre posar cara a les persones que van contribuir a salvar-li la vida. “M’ha agradat molt poder-los agrair el que van fer. Tenim molta sort de tenir aquesta gent al costat. Tenia moltes ganes de donar-los les gràcies i reconèixer la tasca que fan, que és brutal”, explica la Núria.

Per la seva banda, l’Albert assegura que “és fantàstic poder conèixer la gent que t’ha donat una segona oportunitat. Gràcies a la seva feina avui sóc aquí, i estic aquí bé. És molt emocionant”.

Dades d’aturades cardiorespiratòries (ACR) per Regions Sanitàries

Segons el registre RAIMCAT 2024, la Regió Sanitària Metropolitana Nord va concentrar el major nombre d’ACR, amb 687 casos (23,6% del total). A Barcelona ciutat se’n van registrar514 (17,6%), seguida de la Regió Sanitària de Girona amb 466 casos (16%) i de la Regió Metropolitana Sud amb 347 (11,9%).

Pel que fa a la resta de territoris, al Camp de Tarragona es van registrar 254 aturades (8,7%), al Penedès 200 (6,9%), a la Catalunya Central 168 (5,7%), a Lleida 151 (5,2%), a les Terres de l’Ebre 79 (2,7%) i a l’Alt Pirineu i Aran 51 casos (1,7%).

Com es produeix una aturada cardíaca?

Pel que fa a les causes, el 80% de les aturades cardíaques tenen un origen mèdic, mentre que el 20% restant són conseqüència de factors externs, com ara intoxicacions, traumatismes o ofegaments. Dins les aturades d’origen mèdic, la gran majoria es produeixen de manera inesperada, amb pocs o cap símptoma previ. En aquests casos es parla d’aturada cardíaca sobtada o mort sobtada. La principal causa és la malaltia coronària, seguida de les miocardiopaties i d’altres patologies cardiovasculars, com el tromboembolisme pulmonar. Tot i la creença estesa que aquestes situacions responen majoritàriament a malalties genètiques o hereditàries, només el 3% dels casos hi estan relacionats. La mort sobtada acostuma a estar provocada per una arrítmia maligna anomenada fibril·lació ventricular, que pot revertir-se mitjançant l’aplicació precoç d’un desfibril·lador extern automàtic (DEA).

Formació en línia oberta a la ciutadania

L’ any passat, l’Escola de Salut Catalana, en col·laboració amb el Pla Director de Malalties Cardiovasculars, i un Comitè pedagògic format per diferents entitats (Consell Català de Ressucitació (CCR), Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC), la Societat Catalana de Cardiologia i el SEM) van posar en marxa un curs de formació obert a tota la ciutadania: Com hem d’actuar davant una aturada Cardiorespiratòria? Tu també pots salvar vides.

El curs, allotjat al web de canal salutprograma diferents edicions al llarg de l’any amb l’objectiu d’oferir coneixements i habilitats per tal de reconèixer una emergència, activar la cadena de supervivència i aplicar maniobres bàsiques de suport vital.

Descarrega imatges de recurs en aquest enllaç: https://mega.nz/folder/hmIBWAIQ#xkokSVO4gQmS-8f1y2J8zg

Coneix el cas de la Núria i l’Albert : https://youtube.com/shorts/yNAD52sA9Qs?feature=share