Barcelona, 11 de juliol. Les darreres setmanes, malgrat que l’alta temperatura que s’ha registrat a Catalunya ha estat la gran notícia, també han estat molt destacables les tempestes que han anat generant-se al país. De fet, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), el mes de juny i els inicis de juliol han registrat un nombre molt elevat de calamarsades i pedregades en molts punts. Un dels motius, “és que la temperatura tan elevada en la superfície afavoreix que es formin núvols tempestuosos i la temperatura càlida del mar que hi hagi aigua disponible a l’atmosfera perquè es formi la pedra d’una mida considerable”, segons apunta la meteoròloga del Meteocat Carme Farnell. A més, aquesta combinació d’una atmosfera i un mar càlids “també augmenta la intensitat dels corrents ascendents dins del núvol, així que les pedres que s’hi formen poden ser més grans”. Per fer seguiment d’aquestes pedregades a Catalunya i millorar els nostres avisos que adverteixen sobre temps violent, el Servei Meteorològic fa set anys que té en marxa la campanya ‘meteocatpedra’. La iniciativa fa una crida cada any a la ciutadania per enviar imatges de les pedres que han caigut durant una tempesta o publicar-les a les xarxes socials amb l’etiqueta #meteocatpedra. En el cas que les pedres superin els 7cm de diàmetre, es demana guardar-les al congelador i un equip tècnic del Servei Meteorològic vindrà a recollir-les. “Estudiar aquestes fotografies i les pedres de gran mida ens permet dibuixar un mapa de les afectacions per pedregada a tota Catalunya i entendre amb més precisió com es formen les pedres durant els episodis de temps violent”, apunta Tomeu Rigo, meteoròleg del Servei. Enguany ja són un centenar les persones que hi han participat voluntàriament i es preveu un increment durant els mesos d’estiu, perquè és la temporada alta de tempestes amb calamarsa i pedra. Un altre factor a destacar, segons els experts i expertes, és que Catalunya és un punt calent de pedregades a escala europea.

Des de la predicció, podem saber en quin moment exacte tindrem aquestes pedregades? És difícil. Les dades apunten que a partir de l’abril va augmentant la probabilitat de què es produeixin  calamarsades i pedregades, i entre finals de juny i la primera meitat desetembre és el moment de major incidència. Ara bé,“predir amb exactitud quan i on hi haurà el següent episodi de temps violentés realment molt difícil. Un cop detectem les descàrregues elèctriques o bé un augment sobtat de llamps, la franja de temps perquè es materialitzi el temps violent és des del minut 0 a 2 hores. De vegades, malauradament, la tempesta es dona en els primers minuts d’aquesta franja de 2 hores, així que ho detectem que gairebé està passant, però en d’altres tenim el marge d’una hora o gairebé les 2 hores per avisar a Protecció Civil i a la població. Actualment, amb l’estudi de les pedregades que tenim en marxa, juntament amb la campanya meteocatpedra, esperem poder millorar la precisió en la predicció d’aquests episodis”, explica Santi Segalà, cap de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). De fet, “som pioners en l’estudi i la predicció d’aquest tipus d’avisos a curt termini”.

Punt calent de pedra

La calor és un dels ingredients perquè hi hagi més tempestes i més fortes, però també hi ha molts altres ingredients que afecten a l’aparició de pedregades, com són l’orografia o la humitat de l’atmosfera. “Tots aquests ingredients plegats condicionen que Catalunya sigui un punt calent de pedregades”, explica Rigo, i afegeix que “a escala europea només ens supera en condicions òptimes per pedra la regió nord de Suïssa”. Les comarques més afectades tradicionalment són les del Pla de Lleida, el Pre-Pirineu i l’interior del quadrant nord-est, però els darrers anys “ens estem trobant quecomença a pedregar també al litoral. Això podria deure’s a l’escalfament de l’aigua del mar que afecta intensament a la Mediterrània; ja que afegeix més contingut d’aigua i una lleugera inestabilitat, que són els ingredients claus per una pedregada de mida gegant”, apunta Farnell.

De moment, comptem amb cinc pedregades històriques al nostre país des del 2000 fins al 2025: Santa Pau aquest any 2025, Vila-Sana també enguany, Sant Pere Torelló al 2024, La Sénia al 2023 i La Bisbal de l’Empordà al 2022.La més violenta va ser la de la Bisbal i zones properes al 2022, en la qual es van registrar pedres de 10 cm de diàmetre, un fet insòlit fins al moment. És des de llavors que des del Servei Meteorològic de Catalunya, en el marc del ‘meteocatpedra’, s’ha afegit un estudi mitjançant TAC de l’interior de les pedres de gran mida. Així es poden analitzar el nucli i els anells de formació de la pedra amb molta exactitud. “La intenció és que les investigacions al voltant d’aquest fenomen meteorològic siguin cap cop més exhaustius, perquè som conscients de les implicacions sanitàries, econòmiques i ecològiques que tenen”, expliquen els meteoròlegs i meteoròlogues del Servei.

Pedra i calamarsa

Davant de les tempestes acompanyades de granís, és freqüent confondre què és calamarsa i què és pedra. La formació d’ambdues és molt similar, a través de núvols convectius cumulonimbiformes, però en el cas en el cas d’estar associats a les pedregades, “els núvols tenen força més desenvolupament vertical, perquè tenen molta energia disponible que afavoreix el seu creixement”, segons Farnell. Això provoca que siguin molt fàcils de distingir ambdós fenòmens per la mida: la calamarsa és inferior a 5 mmi la pedra de mida petita entre 5 mm i 2cm.Es considera “pedra grossa” quan parlem de pedres d’entre 2-5 cmi són sobretot preocupants quan superen el llindar de “pedra molt grossa” (5-10 cm) i “pedra gegant” (10-15 cm).

Des de meteocatpedra, interessa rebre informació sobre els episodis de pedra i calamarsa al país i, més concretament, d’aquelles pedregades de mida molt grossa. Així que recordeu, si veieu pedregar, feu fotos i pugeu-les a les xarxes socials amb el hashtag #meteocatpedra o envieu-nos-les a través del correu xarxes.meteocat@gencat.cat o del telèfon 667 05 15 92. A més, si superen els 7 cm de diàmetre i podeu fer-ho sense córrer perill, recolliu-ne un grapat i guardeu-les al congelador. El Servei Meteorològic de Catalunya us les vindrà a buscar!