Barcelona, 13 de novembre de 2026.L’episodi d’El Niño 2026-2027 continua intensificant-se i, segons les dades disponibles actualment, ja es troba en la categoria de fenomen molt fort, conegut popularment com a ‘súper Niño’. “Les anomalies de temperatura de la superfície del mar al Pacífic equatorial central i oriental superen actualment els 3 °C, i les previsions apunten que l’episodi encara podria intensificar-se durant les properes setmanes”, explica Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya. Malgrat això, “és important tenir present que no existeixen estudis d’atribució dels efectes d’El Niño a Catalunya malgrat que aquest sigui molt intens a la “zona zero”. No podem saber encara si aquí al país es podria traduir en molta pluja, o més aviat en sequera, o en efectes menors; caldrà fer-ne seguiment a través d’eines com els models meteorològics estacionals, tot i que a la nostra àrea tenen una habilitat limitada”, apunta l’expert.

En aquest context, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) identifica dues novetats atmosfèriques rellevants que podrien ser compatibles amb l’inici de les teleconnexions d’El Niño cap a Europa i la península Ibèrica i, per tant, l’arribada dels primers efectes: el debilitament del vòrtex polar i l’entrada, aquesta setmana, d’un riu atmosfèric procedent de latituds tropicals, que s’ha associat a la borrasca Charles. “Aquests dos senyals són especialment interessants, perquè coincideixen amb dos dels mecanismes físics a través dels quals un episodi intens d’El Niño pot acabar influint en la circulació atmosfèrica de l’Atlàntic nord i, indirectament, en el temps a Catalunya. Tot i això, encara no es pot establir que siguin conseqüència directa del fenomen”, apunta Vicent Altava, tècnic de recerca i modelització del Meteocat.

Dues novetats que caldrà seguir de prop

A través del seguiment i l’anàlisi de l’evolució d’El Niño a nivell planetari, el Servei Meteorològic destaca dos senyals que poden indicar que les teleconnexions estan actives, el mecanisme pel qual es traslladen els efectes d’El Niño del Pacífic a altres parts del món. La primera és l’aparició de les primeres informacions que apunten a un possible debilitament del vòrtex polar. “Aquest debilitament és rellevant per als científics i científiques que fem seguiment de l’episodi d’El Niño, perquè si revisem l’històric d’episodis intensos descobrim que El Niño pot afavorir la propagació d’ones atmosfèriques planetàries cap a l’estratosfera, modificant-la. En determinades circumstàncies, aquesta activitat ondulatòria precisament pot acabar debilitant el vòrtex polar, com s’està observant ara, i afavorir un escalfament estratosfèric sobtat (SSW, per les sigles en anglès)”, segons Altava. Si aquests canvis arriben a propagar-se cap a les capes baixes de l’atmosfera, poden modificar la circulació general de l’oest a l’hemisferi nord i alterar els patrons meteorològics de l’Atlàntic nord, amb possibles repercussions sobre la NAO (Oscil·lació de l’Atlàntic Nord), un dels principals patrons de variabilitat que condicionen el temps a Catalunya. No obstant això, “és una cadena de successos que no podem predir i molt menys assegurar ara per ara”, recorda l’expert del Meteocat.

La segona novetat és l’arribada, durant aquesta setmana, d’un riu atmosfèric: una estructura de l’atmosfera que transporta grans quantitats de vapor d’aigua, generalment des de zones tropicals o subtropicals cap a latituds més elevades. Quan aquest aire humit és forçat a ascendir, pot produir precipitacions molt abundants i persistents. “Aquesta situació podria ser indicativa d’un reforçament del jet subtropical, un altre dels mecanismes pels quals El Niño pot generar alteracions en la circulació atmosfèrica a escala planetària i afavorir la propagació d’ones cap a l’Atlàntic nord”, explica al respecte Barrera.

La coincidència d’aquests dos senyals és compatible amb la possibilitat que els mecanismes de teleconnexió entre el Pacífic tropical i la nostra regió ja estiguin començant a actuar, però encara és aviat per determinar si existeix una relació significativa entre aquests patrons i l’episodi d’El Niño en curs.

Efectes sense precedents a Catalunya?

El Niño és un fenomen climàtic natural que es caracteritza per un escalfament anòmal de les aigües superficials del Pacífic equatorial central i oriental. Quan aquesta anomalia supera els 2 °C, es considera un episodi molt fort. En el cas actual, ja se superen els 3 °C i, per tant, se situa en aquest rang superior d’intensitat. Els efectes més directes es produeixen a les regions tropicals, especialment a Indonèsia, Oceania, Amèrica del Sud i parts d’Àfrica. A Europa i a Catalunya, la possible influència arriba de manera indirecta, a través de les anomenades teleconnexions atmosfèriques, i habitualment amb un cert retard respecte de l’inici del fenomen. Per aquest motiu, “no es pot assumir que la intensitat excepcional d’El Niño comporti necessàriament un impacte també excepcional a Catalunya. La resposta del sistema climàtic no és lineal i depèn de múltiples factors que poden reforçar, modular o fins i tot contrarestar la influència del Pacífic”.

A més, la Mediterrània occidental és una regió amb una elevada variabilitat climàtica, en què intervenen factors de gran escala i processos regionals com l’orografia, les situacions de bloqueig atmosfèric, les adveccions o les depressions aïllades en nivells alts (gota freda o DANA). Tot plegat dificulta identificar un senyal clar i inequívoc d’El Niño en el nostre àmbit geogràfic.

Durant l’hivern i la primavera

Si avaluem anteriors episodis intensos d’El Niño, les possibles repercussions sobre la circulació atmosfèrica europea acostumen a manifestar-se amb retard, especialment durant els mesos d’hivern i primavera. L’evolució de la NAO serà un dels elements que caldrà seguir, atès que condiciona bona part de la circulació atmosfèrica que afecta la península Ibèrica. De quina manera ho faran és una altra de les incògnites, ja que els efectes sobre Catalunya no tenen una resposta predeterminada: episodis d’El Niño del passat han coincidit amb situacions tant de precipitació abundant com de sequera al nostre territori.

Un altre punt a destacar és que l’evolució de l’actual episodi d’El Niño s’ha d’interpretar en el context de l’escalfament global. “Encara hi ha incerteses científiques sobre com interactuen els episodis d’ENSO amb els canvis climàtics derivats de l’activitat humana. No oblidem que a Catalunya, l’escalfament global ja està comportant un augment de les temperatures, especialment durant l’estiu, una major freqüència i intensitat d’alguns extrems climàtics i un increment dels episodis de sequera. Aquests canvis no necessiten la presència d’un episodi intens d’El Niño per produir-se, i no es pot atribuir automàticament qualsevol anomalia meteorològica dels propers mesos a aquest fenomen”, insisteixen els científics del Servei Meteorològic de Catalunya.