Barcelona, 1 d’octubre de 2025. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha analitzat les dades climatològiques principals del mes de setembre i en destaquen la pluja intensa i irregular, així com una temperatura lleugerament alta. Pel que fa als episodis més plujosos, el 21 de setembre les tempestes van deixar més de 100 mm al voltant del massís de Montserrat i al Port del Comte i els aiguats dels dies 28 i 29 al delta de l’Ebre han assolit rècords històrics de pluja amb 276 mm a Amposta, el valor més alt en més de 30 anys de dades. “Malgrat que les dades de pluja acumulada són rellevants i s’han batut alguns rècords, no podem considerar que hagi estat una situació anòmala de pluges per a una tardor mediterrània”, apunta Aleix Serra, cap de l’equip de Control de Qualitat de Dades. En aquest període s’han registrat 6 esclafits i 10 mànegues marines, amb especial rellevància per l’episodi de l’1 de setembre a la Tordera. “Aquest fenomen va ser especialment destacat perquè va arribar a tenir ratxes de 150 km/hamb diversos danys ocasionats a boscos i teulades”, explica Oriol Rodríguez, tècnic del Meteocat.

Tot i que el conjunt del país ha estat plujós respecte la mitjana climàtica, un punt destacable és que la distribució ha estat molt desigual. El Prepirineu, la conca mitja i alta del Llobregat i el delta de l’Ebre han viscut un setembre molt plujós, mentre que a comarques com les Garrigues o l’Urgell s’han recollit menys de 5 mm. Aquest contrast és típic del setembre, un mes en què poden coincidir aiguats torrencials a la costa amb escassa precipitació a l’interior.

Episodis tempestuosos importants

Pel que fa al detall d’aquesta precipitació, el 21 de setembre, les tempestes van deixar més de 100 mm al voltant del massís de Montserrat i al Port del Comte. A Montserrat – Sant Dimes es van recollir 129,3 mm, el dia més plujós dels 22 anys de dades de l’estació. El setembre s’ha convertit també en el mes més plujós de la seva sèrie, superant qualsevol precedent anterior. Anteriorment, entre els dies 8 i 9 i 12 i 13 de setembre, fronts atlàntics van deixar pluges intenses al Prepirineu i al quadrant nord-est, amb registres com els 97,4 mm a Castellbisbal (Vallès Occidental). En aquest episodi es va mesurar també un nou rècord de precipitació en 1 minut a la XEMA: 7,8 mm a la Quar (Berguedà).

Els aiguats més destacats, però, van arribar amb les restes de l’ex-huracà Gabrielle els dies 28 i 29 de setembre, quan es van superar àmpliament els 100 mm al Baix Ebre i Montsià. Destaquen els 301,4 mm en només 24 hores a Amposta, amb intensitats de fins a 92,3 mm en una hora i 171,2 mm en dues hores. Altres registres rellevants són els 214,1 mm als Alfacs i els 149,6 mm a l’Aldea, que també han superat els seus màxims històrics.

Fenòmens meteorològics extrems

A banda dels aiguats, setembre també ha estat excepcional pel nombre i la intensitat dels fenòmens violents. S’han localitzat 6 esclafits, entre els quals destaca un entre el Berguedà i el Lluçanès, i un a la Tordera (Maresme) la matinada de l’1 de setembre. “Entre els esclafits que hem analitzat, crida l’atenció el cas de la Tordera, perquè es va assolir amb ratxes estimades de fins a 150 km/h i danys extensos a vegetació i teulades”, explica Rodríguez. També es van registrar afectacions per vents d’intensitat inferior al Vallès Oriental i a la Selva.

Pel que fa a les mànegues marines, s’han detectat 10 en total, principalment al litoral central i sud. El cas més remarcable es va produir a Vilassar de Mar (Maresme), on un mateix nucli convectiu va generar simultàniament fins a sis mànegues marines, un fet poc habitual, si bé el setembre és un dels mesos de l’any amb més probabilitat d’aquest fenomen.

Temperatura lleugerament càlida

L’anomalia de la temperatura del mes ha estat poc destacada: lleugerament per sobre de la mitjana, sobretot al terç sud, però dins la variabilitat recent. El setembre de 2024 va ser més fred i el de 2023 més càlid.

En conjunt, aquest setembre es recordarà per la combinació de pluges torrencials amb rècords històrics i nombrosos fenòmens meteorològics extrems, un reflex del caràcter típicament irregular d’aquest mes de transició entre l’estiu i la tardor.