En l’àmbit viari, s’han aplicat campanyes de comunicació, més radars mòbils, sistemes de velocitat variable i intel·ligència artificial per reduir la sinistralitat, que ja ha baixat un 18% respecte a 2019. També s’ha creat el Comitè Nacional de Seguretat i Justícia per baixar la corba de delinqüència en el país, com el Pla DAGA, per a assolir un espai públic lliure d’armes, especialment armes blanques, i el Pla Kanpai, per combatre la multireincidència. Pel que fa a emergències, s’ha reforçat el Centre de Coordinació Operativa (CECAT) amb millores tecnològiques i de comunicació, i es treballa per garantir autonomia energètica durant possibles crisis. Finalment, s’està promovent que tots els municipis disposin de plans locals de protecció civil homologats, amb una dotació econòmica de 20 milions d’euros per facilitar-ne l’elaboració i la resposta a emergències.

Aquest és el resum dels principals temes de l’acció de Govern del departament d’Interior i Seguretat Pública de l’últim any:

Increment de la plantilla dels cossos de seguretat i emergències

El Departament d’Interior i Seguretat Pública està transformant els serveis per adaptar-los a una Catalunya amb 8 milions d’habitants i als nous reptes de seguretat, incloent-hi el canvi climàtic. Aquesta renovació també busca augmentar la diversitat i la feminització dels cossos de seguretat i emergències. Entre les actuacions més destacades figura el Pla 25.000, que preveu arribar a 25.000 efectius dels Mossos d’Esquadra el 2030, superant en 3.000 la previsió inicial, i inclou la modernització d’infraestructures.

També s’han aprovat, aquest any, 300 places noves per a bombers i 127 per a agents rurals, amb la meta de comptar amb 4.000 bombers i 900 agents rurals el 2030. Recentment, han completat la formació 104 agents rurals, 233 bombers funcionaris i 242 bombers voluntaris, amb un 40% de places reservades a dones, el percentatge més alt registrat fins ara.

Mesures per a la reducció de la sinistralitat a la xarxa viària interurbana

El Govern ha presentat un conjunt de mesures per reduir la sinistralitat a la xarxa viària interurbana de Catalunya, amb l’objectiu d’augmentar la seguretat viària a través d’accions coordinades i innovadores. La nova estratègia es basa en cinc eixos principals: intensificar les campanyes de sensibilització i millorar la senyalització; augmentar el control de velocitat amb més radars mòbils i la implantació del sistema de velocitat variable; aplicar restriccions més rigoroses per garantir la qualitat i seguretat del transport; utilitzar la intel·ligència artificial per al control d’infraccions i la predicció de sinistres; i reforçar la presència i coordinació policial.

Entre les mesures ja en funcionament destaca el Pla de seguretat viària 2025, amb 662 actuacions i la instal·lació de sis radars de remolc en zones de risc, així com una línia de subvencions de 10 milions d’euros per a ens locals per millorar la mobilitat i pacificar el trànsit a partir del 2026. Les dades inicials mostren una reducció global de la sinistralitat del 18% respecte a 2019 i una disminució de les retencions, amb un descens del 15% a l’AP-7.

Creació del Comitè Nacional de Seguretat i Justícia i desenvolupament de plans estratègics

Aquest Comitè, fruit de la col·laboració entre Presidència, Interior i Justícia, busca coordinar respostes integrals davant els desafiaments de seguretat. Aquest òrgan es reuneix regularment i ha impulsat accions destacades com el pla contra la multireincidència delictiva, millores en l’atenció a les víctimes (especialment en casos de violència masclista) i un pla de transformació digital dels serveis de seguretat.

En aquest marc, el Departament d’Interior ha posat en marxa dos plans específics: el Pla DAGA, orientat a erradicar l’ús d’armes blanques en espais públics a través d’accions legals, preventives i educatives, amb 837 actuacions i 272 denúncies en la primera fase; i el Pla Kanpai, que combat la multireincidència en delictes patrimonials mitjançant l’anàlisi de dades i una major presència territorial, mobilitzant fins a 1.000 agents, identificant més de 6.000 persones amb antecedents, i resultant en 158 detencions i 370 denúncies administratives.

Reforç del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)

El 13 de maig de 2025, el Govern va aprovar un conjunt de mesures per reforçar la gestió d’emergències a Catalunya, amb especial atenció al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Aquest reforç inclou l’ampliació de la cobertura de la xarxa de radiocomunicacions RESCAT i la promoció de l’autonomia energètica dels serveis bàsics durant almenys 72 hores. Es preveu una transformació profunda del CECAT per convertir-lo, el 2030, en un gran centre d’emergències nacional, adaptat als futurs reptes tecnològics i operatius.

Mesures per reforçar la protecció civil local

Per garantir la preparació i la resposta de tots els municipis davant emergències, s’estableix l’obligatorietat que tots els municipis disposin de plans locals de protecció civil homologats (DUPROCIM) en un termini màxim de dos anys, amb un pressupost de 20 milions d’euros per facilitar la seva elaboració. Addicionalment, es revisaran els protocols d’emergència, es valorarà el risc d’activitats en zones inundables i es crearà una línia d’ajuts per cobrir els danys provocats per episodis meteorològics adversos, com la DANA.