El nivell de resposta interior es correspon amb les obligacions que tenen els titulars de les instal·lacions o activitats per afrontar les emergències radiològiques.

En el cas d’instal·lacions regulades, el nivell de resposta interior s’establirà al Pla d’Emergència Interior (PEI), que recollirà els criteris establerts a la normativa sobre instal·lacions nuclears i radioactives, i que haurà de complir amb allò establert a la Directriu Bàsica de Riscos Radiològics.

En el cas de les instal·lacions no regulades, en què hi pugui haver risc radiològic, el nivell de resposta interior s’establirà al Pla d’Autoprotecció aplicable, complint els criteris establerts a la normativa de protecció sanitària contra les radiacions ionitzants.

• Plans especials d’emergència radiològica exterior.

El nivell de resposta exterior es plasma en els plans següents:

• Els plans especials de les comunitats autònomes, que inclouen els plans especials dactuació municipal.
• El Pla Estatal de Protecció Civil davant del risc radiològic.

Aquests plans especials no tenen un àmbit d’aplicació concret al voltant de la instal·lació on hi ha activitats amb risc radiològic, sinó que són plans territorials amb l’especificitat de contenir mesures per fer front a les emergències radiològiques que es produeixin en aquests territoris.

S’hi estableixen quatre situacions d’emergència en funció de les conseqüències produïdes o previsibles i del nivell de responsabilitat en la presa de decisions. Les zones de planificació i les mesures de protecció urgents i de llarga durada s’estableixen a la Directriu Bàsica de Riscos Radiològics (DBRR) i es recullen als plans autonòmics respectius.

• Què és una emergència nuclear.

Una emergència nuclear és l’estat que pot declarar l’autoritat competent quan un succés en una central nuclear en pertorba el funcionament normal, fins al punt que pot arribar a ocasionar un accident en què fallin els sistemes de protecció del reactor, es produeixin errors de operació a la instal·lació o hi hagi la possibilitat d’assolir nivells anormals d’exposició a radiacions ionitzants o de contaminació radioactiva dins o fora de l’emplaçament de la central.

Atès que la possibilitat d’accident mai no es pot eliminar del tot a les centrals nuclears, cal tenir plans de resposta a emergències nuclears que estableixin les actuacions a seguir per mitigar i reduir les conseqüències adverses sobre la població i el medi ambient. En cas de produir-se un accident s’activen immediatament aquests plans d’emergència per donar una resposta adequada de les autoritats; i dels serveis públics i privats necessaris per garantir una protecció adequada de la població.

Des de l’activació dels plans, les autoritats responsables informen immediatament la població afectada sobre les dades de la situació d’emergència, sobre el comportament que cal adoptar i, en funció de la situació de què es tracti, sobre les mesures de protecció que cal aplicar-se. La informació a la població s’efectua a través dels diversos mitjans disponibles: megafonia, emissores de ràdio i televisió i altres. En cas d’emergència és important atendre només fonts oficials, tractar de complir el que requereixen aquestes i conservar la calma i la serenitat.

Per al cas de les poblacions incloses a les zones de planificació d’emergències de les centrals nuclears s’han editat fulletons amb informació precisa sobre com actuar en cas d’emergència, particularitzats per a cada nucli de població. Aquests fulletons han estat editats conjuntament per la Direcció General de Protecció Civil i Emergències i el Consell de Seguretat Nuclear.

• Plans d’Emergència Nuclear Interior (PEI).

Els Plans d’Emergència Interior (PEI) estan regulats per la normativa sobre instal·lacions nuclears i radioactives i responen a l’obligació d’autoprotecció corporativa definida a la normativa sobre protecció civil, per la qual cosa són responsabilitat del titular de la instal·lació.

Cada central nuclear té un PEI específic que detalla les actuacions, mesures i responsabilitats de preparació i resposta a les condicions de l’accident, a fi de mitigar-ne les conseqüències, protegir el personal de la instal·lació i notificar de forma immediata a les autoritats competents, incloent-hi l’avaluació inicial de les potencials conseqüències de l’emergència. A més, els PEI estableixen les actuacions previstes pel titular per prestar el seu ajut a les intervencions de protecció a l’exterior de la instal·lació, conforme estable el Pla Bàsic d’Emergència Nuclear (PLABEN).

Les emergències que es declaren per fer front als accidents que es postulen a les centrals nuclears es classifiquen en quatre categories en funció de la gravetat del succés i de la naturalesa i quantitat de material radioactiu que es pugui arribar a alliberar a l’exterior. Les categories d’emergència s’enumeren de la I a la IV en ordre creixent de gravetat:

• Categoria I: Prealerta.
• Categoria II: Alerta d’Emergència.
• Categoria III: Emergència a l’emplaçament.
• Categoria IV: Emergència General.

• Plans d’Emergència Nuclear Exterior (PEN).

Els Plans d’Emergència Nuclear Exterior (PEN) tenen per objectiu evitar, o almenys reduir en la mesura del possible, els efectes adversos de les radiacions ionitzants sobre la població i el medi ambient. Es basen en les normes i els criteris establerts pel Pla Bàsic d’Emergència Nuclear i assignen responsabilitats a entitats o organismes públics en matèria de protecció civil, seguretat ciutadana, sanitat, protecció radiològica i altres, amb la col·laboració dels titulars de les instal·lacions. Els plans d’emergència exteriors a les centrals nuclears són els següents:

En primer lloc, els plans directors són els plans de l’entorn de cada central nuclear:

PENTA: Pla d’emergència nuclear exterior de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (Tarragona).

En segon lloc, hi ha una organització central de suport a les organitzacions dels plans anteriors que es regeix segons el pla següent:

• PENCRA: Pla d’Emergència del Nivell Central de Resposta i Suport:

Els PEN estableixen quatre situacions d’emergència en funció de la gravetat de l’accident i les conseqüències radiològiques per a la població. Aquestes situacions d‟emergència dels PEN tenen una correspondència orientativa amb les categories d‟emergència dels PEI, que és la que es mostra a continuació:

• Categoria d’accident (PEI)  -Situació d’emergència (PEN).
•                 1                                                    0
•                2-3                                                 1
•                 4                                                  2-3

Les zones de planificació i les mesures de protecció urgents i de llarga durada s’estableixen al PLABEN i es traslladen a cadascun dels plans directors.

• Què fem en cas d’emergència.

La declaració d’una emergència, ja sigui nuclear o radiològica, per part de l’autoritat competent, o de la direcció de l’emergència de la instal·lació, comporta l’activació de l’Organització de Resposta davant Emergències (ORE) del Consell de Seguretat Nuclear ( CSN) en mode 1. La Sala d’Emergències (Salem) del CSN està activada en mode d’alerta les 24 hores al dia durant tot l’any. L’activació en mode 1 de l’ORE és el primer mode de resposta establert.

En aquest mode i els següents (fins a mode 3) s’inicien les comunicacions amb la instal·lació sobre la qual s’ha declarat l’emergència i amb la direcció de l’emergència exterior a la instal·lació; es convoca els tècnics especialistes del CSN, de manera proporcionada a la gravetat de l’emergència i al mode declarat a la Salem; s’activen els mitjans externs de què disposa el Consell per donar suport a la resposta a les emergències; i comença l’avaluació de la situació amb un diagnòstic de l’accident i una previsió de la seva evolució.

Del resultat d’aquestes avaluacions se n’extreuen recomanacions de protecció que es traslladen a l’autoritat que exerceix la direcció de l’emergència perquè, d’acord amb els recursos de què disposi, les posi en pràctica.

Al nostre país, el CSN és l’única autoritat competent en exclusiva per coordinar i demanar dades de caràcter radiològic, analitzar-les i elaborar recomanacions de protecció als treballadors, a la població i sobre el medi ambient.

• Accions transfrontereres en cas d’accident.

Les situacions derivades d’un accident radiològic poden afectar altres països. Fins i tot si un accident no té efectes transfronterers perjudicials, és important que sigui comunicat tan aviat com sigui possible per prevenir una possible evolució desfavorable. D’aquesta manera, en situacions d’emergència, el flux efectiu i ràpid de la informació juga un paper essencial en la gestió de la situació. En aquest sentit, Espanya ha ratificat diferents acords internacionals:

• La Convenció sobre la ràpida notificació d’accidents nuclears (OIEA).

Té per objecte proporcionar informació relativa a accidents nuclears tan aviat com sigui possible per tal de minimitzar les conseqüències radiològiques transfrontereres. En cas d’un accident, cada Estat membre signant de la convenció es compromet a proporcionar la informació relativa al desenvolupament de l’accident a l’OIEA, i aquest informa immediatament tots els Estats membres.

• La Convenció sobre assistència mútua en cas d’accident nuclear o d’emergència radiològica (OIEA).

Mitjançant aquesta Convenció, els Estats membres signants es comprometen a cooperar entre si i amb l’OIEA per facilitar assistència en cas d’accident nuclear o d’emergència radiològica. Aquesta assistència té per objecte reduir al mínim les conseqüències radiològiques, protegir la vida de les persones, les propietats i el medi ambient dels efectes nocius dels alliberaments radioactius.

• Intercanvi urgent d‟informació radiològica de la Comissió Europea (ECURIE-UE).

La Unió Europea va decidir, arran de l’accident de Txernòbil, desenvolupar un acord entre els països membres per al ràpid intercanvi d’informació radiològica en cas d’emergència. Mitjançant el mateix els Estats estan obligats a informar la UE quan decideixin prendre mesures d’ampli abast per protegir el públic en cas d’una emergència radiològica.

D’altra banda, en els darrers anys, ia la vista de les grans diferències entre els plans d’emergència dels diferents països, s’han fet esforços per intentar unificar, homogeneïtzar i fer compatibles les mesures de protecció a països veïns potencialment afectats. accident nuclear o radiològic. En aquest sentit, les organitzacions HERCA (Associació Europea d’Organismes Reguladors en Protecció Radiològica) i WENRA (Associació d’Organismes Reguladors Occidentals en Seguretat Nuclear) han desenvolupat un protocol d’actuació per homogeneïtzar la resposta de diferents països davant de la mateixa emergència. Aquest protocol estableix criteris i mesures d’homogeneïtzació en tot tipus d’escenaris d’accident, inclosos aquells molt greus que no tingui informació en els primers moments del succés.